CONTINGUTS

  

ELS GOIGS D'OBAGA  

Banc de melodies gogístiques. Espai dedicat al vessant musical d'aquest gènere.

 

ROMÀNIC A L'OBJECTIU    

Catàleg d'esglésies i ermites romàniques, en constant actualització.

 

 PERE SALA i SOLER

En BLANC DE BEGET.  Una mica del seu repertori.

 NARCISA FREIXAS  

Les cançons infantils d'aquesta pedagoga sabadellenca a cavall dels segles XIX i XX.

MÚSICA BROCANTERS

Partitures de balls vuitcentistes obtingudes d'antiquaris o de col·leccionistes.

JOAN BAPTISTA ESPADALER  

Mostra de l'obra de cant coral del mestre santquirzenc. 

CINC CÈNTIMS D'HUMOR

Quirzet&Cia,

Iaia Julita,

Acudits. 


     

ELS BLOGS D'OBAGA

     


De 100

en cent

Històries versemblants


Resultat d'imatges de llibreta bloc

La llibreta d'en Josep


ENLLAÇOS A...

GOIGS

Bibliogoigs

Amics dels Goigs

DÚLIA. Joan Arimany Juventeny

Goigs de l'Ignasi

Goigs i devocions populars

Gogistes Valencians

El  Rector de Vallfogona

Els Goigs de l'Alt Camp

Els Goigs entre la devoció i la festa

Els Goigs de la Ruta del Cister

Els Goigs de Manlleu

Gaudia

La Mare de Déu a Catalunya

Fons Sol-Torres

Médiathèques de Montpelle

Parròquia de Sant Genís


ROMÀNIC

Amb botes

Amigos del Románico

Art Medieval

Arte Románico en Navarra

Astrolabio románico

Bàsicament romànic

Conèixer Catalunya

Espai internet TV3

El Romànic de Catalunya

Geografia e História

Habitantes de la nada

HISTÒRIA. Maika Robert Agramunt

HISTÒRIA ART. Vedruna-Àngels

Pedres que parlen

Porticvm

Racons ruïnes i prehistòria

Románico Catalan

Romànic del Ripollès (dibuixos)

Romànic a Sardenya i Còrsega

Vall de Boí. Panorama.cat

Via Occitana Catalana


MÚSICA

Cançoner del Ripollès

Cançons i músiques dels avis

Cançons en català i més.

La Vida és bella

Cor Sarabanda

Amadeu Rossell


FESTIVALS

Festa del Flabiol

FIM Cantonigròs

Folk Berguedà

Gran Ball de Catalunya

Tradicionàrius


COBLES

Arbucienca

Baix Llobregat - Pal. de Collblanc

Bellpuig

Bisbal Jove

Cardona

Catània

Ciutat de Cornellà

Ciutat de Girona

Contemporània

Cossetània

Costa Brava

Flama de Farners, La

Foment del Montgrí

Jovenívola d'Agrament

Jovenívola de Sabadell

Lluïsos de Taradell

Maravella

Maricel

Marinada

Mediterrània

Mirantfont

Montgrins

Palafolls

Principal de Berga

Principal de la Bisbal

Principal de Cassà

Principal del Llobregat

Principal d'Olot

Principal de Porqueres

Principal del Rosselló

Principal de Terrassa

Punt Cat

Reus Jove

Rosaleda

Sabadell

Sant Jordi

Selvatana

Simfònica Catalana

Sitgetana

Tàrrega

Tres Vents

Vila d'Olesa


ALTRES

Amb botes (Rutes a peu)

Wikipedra (Barraques de pedra seca)

Piscolabis Librorum

 

INDRETS

  3 - LA BAUMA DE FLEUS (II)

 

El 13 de juliol de 1898 els erudits ripollesos Francesc Graells i Tomàs Raguer, acompanyats pel mossèn Josep Parés, realitzaren una excursió des de Vallfogona a dalt del Castell de Milany, baixaren cap a la masia de Milany i la bauma de Fleus i continuaren cap al Teixidor, bo i fent parada a l’antic hostal de Llaers, situat a redós del Castell, on dinaren. Tant Raguer com Graells, pioners de l’excursionisme a la comarca, es dedicaren durant anys a la recerca d’objectes vinculats a la pagesia i a les indústries artesanals ripolleses, així com a l’estudi de documents antics. Foren, també, els creadors de l’arxiu biblioteca de Ripoll i del primer Museu Folklòric de Catalunya. «Tornàrem a baix d’aquella gran roca i férem el descens carena avall per la part de Llayers. Anàvem sense camí per una rica catifa d’herba, que té fama de ser la millor d’aquesta comarca per pastos, cosa d’un quart avall trobàrem el camí bastant bo per lo dret que és i pels terrenys que ha de passar. La vall és frondosa, es baixa una cinglera i a sota hi ha una gran casa de pagès ficada dintre una gran bauma de roca i s’anomena Fleus. Férem un petit trago continuant cap a la bona propietat de Teixidor, i a dos quarts d’onze arribàrem a l’hostal de Llayers.»[1]

Una altra descripció més moderna d’aquest indret la podem trobar al llibre El Bisaura[2]: «Sens dubte és la més ben conservada de les tres baumes [Teixidor, Baumassa i Fleus], segurament perquè és la més inaccessible. És la més assolellada i també la que està a més alçada. Dins un dels habitacles hi podem veure el forn, encara en perfecte estat. Davant mateix, el Morro del Quer. És interessant fer l’exercici d’imaginar per uns instants la vida aquí a dalt, sense aigua corrent ni electricitat, conreant les feixes, guardant el bestiar, anant als mercats a vendre, a les festes majors, i sovint a peu... i d’això no fa tants anys! »

El primer document trobat fins ara en què es té constància de Fleus és un registre d’òbits del 1709 i el més modern, un del 1899. És molt probable, doncs, que a principis del segle XX encara fos habitada.


[1] Jordi Mascarella i Miquel Sitjar, El món al Ripollès. Visions i experiències de viatgers al llarg del temps. Ripoll: Consell Comarcal i Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 1997. Pàg. 291.

[2] Montserrat Vilalta, El Bisaura, Rutes a peu i en BTT. Valls: Cossetània, 2003. Pàg. 85.

 

 ROMÀNIC A L'OBJECTIU

Les fotografies, producte dels darrers vint anys, són originals i representen la part genuïna de la publicació. La resta, per complementar la fitxa, és manllevada d'altres pàgines. L'objectiu és oferir un mapa/catàleg i informar de la situació geogràfica a qui li pugui interessar. S'actualitza cada dissabte i diumenge.

ESPECIAL FITXA 1800

Mil vuit-centes fitxes publicades. Mil vuit-cents desplaçaments a  indrets cercant les fotos. Setmana rere setmana han passat més de vint anys de la primera fotografia.

Mentre hi hagi esglésies i no falli la benzina, nosaltres continuem. Celebrem aquesta fita amb la fitxa especial de Santa Maria de Vallbona de les Monges.  Com en totes les demés la nostra aportació són les fotografies i la informació geogràfica i accessos. El demés és manllevat i des d'aquí el nostre agraïment. Esperem que sigui del vostre interès i poder seguir gaudint de la vostra atenció.

novembre de 2017


 ARTICLES I COL·LABORACIONS

"FADES A QUERALBS" Fitxa 379: Sant Jaume de Queralbs

"LA VEU DE LES PINTURES" Fitxa 1397: Sant Pere del Burgal

"VIOLÈNCIA A SANT QUIRC DE DURRO" Fitxa 149: Sant Quirc de Durro


ÚLTIMES FITXES PUBLICADES

(Nova fitxa - Actualització - Fitxa especial )

1800 SANTA MARIA DE VALLBONA (Urgell)
318 Santa Maria de Vilalleons (Osona)
1849 Sant Pere de Somont (l'Alt Urgell)
1850 Sant Pere (o Martí) de Ventolrà  (Solsonès)
1851 Verge de les Alegries (La Selva)
930 Santa Maria de Taüll (l'Alta Ribagorça)
1852 Sant Corneli d'Antigues Altes  (Navès)
332 Santa Maria del Castell de Balsareny (el Bages)

 Mireu totes les fitxes AQUÍ




 

 LES TONADES DELS GOIGS D'OBAGA

Documents musicals. Sense cap altra pretensió, conscients que un arxiu MIDI esdevé només un facsímil auditiu que mai substituirà (ni ho pretenem) l’acústica dels instruments i, menys encara, els matisos innats del cor de veus populars que els canten.  S'actualitza cada dilluns i dimarts.

Darrers arxius publicats

-

Sant Ramon Nonat - Santa Eulàlia de Riuprimer 

(Bisbat de Vic)

2111

Mare de Déu del Remei - Perafita

(Bisbat de Vic)

-

Sant  Isidre Llaurador - La Pinya 

(Bisbat de Girona)

-

Ntra. Sra. de Font Romeu (I) - Odelló

(Bisbat d'Elna-Perpinyà)

2112

Ntra. Sra. de Font Romeu (II)  - Odelló

(Bisbat d'Elna-Perpinyà)

-

Mare de Déu del Remei - Vic

(Bisbat de Vic)

-

Verge de la Medalla Miraculosa - PSEO del Poblet /Barcelona  (Arqueb. de Barcelona)

-

Sant Pere Pescador - Falgars -Vall d'en Bas

(Bisbat de Vic)

   

L'ENTITAT


LLIBRE DE VISITES

 

 Deixar missatge

 Llegir


EL BISAURA

Petita guia de serveis


DE 100 EN CENT

La col·lecció consta de 100 relats que, amb 100 mots cadascun, són publicats cada divendres.
DE 100 EN CENT és una versió ampliada dels articles publicats la revista de.

 l'INS Abat Oliba de Ripoll

   

21 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS  (I)

L’Ariadna mira, tot fregant-se els ulls, el nom rutilant que apareix a la pantalla, el seu destí laboral els propers trenta dies, setanta-dos quilòmetres lluny de casa. Hi està avesada, acaba de gruar dues setmanes en un centre ben peculiar encara més llunyà: set professors al servei de cinquanta alumnes de dotze anys, practicant una filosofia de tolerància màxima, aquella que segons els seus predicadors permet als adolescents mostrar el seu jo més autèntic. Experiència que no li ha deixat cap pòsit memorable, cap recurs vàlid per emprar en el futur. Ja ho diuen, és a cops que hom aprèn.


Text: Ramon Alabau i Selva

Dibuix: Lluís Capdevila i Sanitjas


CULTURA POPULAR

 

ISBN 978-84-86466-13-8

encàrrecs:

amadeu@amadeurosell.cat  

 

 CINC CÈNTIMS D'HUMOR

   

Té sentit de l'humor, és crítica, és molt natural és...

La Iaia JULITA

una padrina singular com poques.  Coneixeu-la!

Cada divendres a www.rostoll.cat/obaga

 © Lluís Capdevila. Publicat a "El 855"a partir de l'any 1987


 © Lluís Capdevila. Publicat a "El 9Nou"

Q u i r z e t

& Cia

En Quirzet és el nen que, probablement,

tots hauríem volgut ser. Té la picardia justa i la innocència indispensable per  mostratr-se intel·ligent i noble, atrevit i comprensiu. En Guiu, força més sapastre però fidel amic,

és el company ideal per ser el complement indispensable i configurar així una parella d'amiguets que a més de divertir-nos ens farà, sovint, reflexionar.

               – CADA DIVENDRES –


DISCOGRAFIA  DE ROSTOLL

A SUARA

Randellaires  

Primer enregistrament sonor del nostre grup on es volen fixar les nostres cançons tradicionals en l’espai temps emprant alhora un mot autòcton de la nostra comarca, cançons dels nostres avis cantades fa un moment. A suara.
Amb la intenció que les cançons i danses dels avis dels nostres avis siguin cantades i ballades pels néts dels nostres néts, varem començar a enregistrar aquest document sonor al mes de setembre de 2004 per a la fi donar-li llum al juny de 2005.

CONTACTE: 660 275 515

TERRADESÚS

Randellaires  

 

Si bé en el primer recull musical de Randellaires, de nom "a suara", es desitjava a posta enllaçar el món del passat proper fins arribar-lo a portar al temps de l'ara mateix, en aquest segon aplec, de nom "terradesús", se'n vol fixar i recalcar l'espai físic a aquí, -l'aquí mateix-: o el lloc màgic on han viscut i viuen encara els esperits dels sons, dels cants i dels balls de les nostres muntanyes... 

 

CONTACTE: 660 275 515

ENTEMARRATS

Randellaires

“Hem tancat un cicle després d'onze anys”

De nou, com havien fet amb A suara i Terradesús, el disc es consagra a la recuperació del cançoner del Ripollès. “Entemarrats suposa un pas endavant ja que els temes estan molt més treballats” afegeix. De fet, ho defineix com una “música tradicional més contemporània”. Es nota una certa influència del ritme jazzístic amb la incorporació del bateria ribetà Carles Aguerri.

 

CONTACTE: 660 275 515

CANTADES A LLEVANT DE TAULA

Cívica Bisaura

CD's de les cantades a llevant de taula del CantaBisaura

Aquest disc és l’expressió d’unes quantes maneres de cantar que avui, feliçment, són ben vives. Des de l’any 1998 una colla d’apassionats per cantar ens hem anat trobant al voltant de la sempre ben parada taula del CantaBisaura per compartir amb qui ho ha volgut, cançons que sempre signifiquen alguna cosa important per a cadascú, o per a uns quants, o finalment, moltes vegades, per a tots.

CONTACTE: 630 10 72 24

QUINA ANIMALADA!

Amadeu i Cia

  

Homenatge a Xesco Boix

Acaba de sortir publicat un nou CD per a públic familiar (adults i mainada) "QUINA ANIMALADA", amb 14 cançons on la temàtica són els animals, cadascuna amb un ritme diferent, rock, xa-xa, ska, regaee, etc. Ha estat gravat a l'estudi de Can Perdaler de Taradell. Ja està a la venda i si voleu el podeu comprar enviant la comanda a: <amadeu@amadeurosell.cat> i us serà tramès a casa.

  

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

 

BALL DE PAGÈS

Tururut Bonaigua

 

Música tradicional de casa nostra, de la comarca d’on són, de Beget, del Ripollès. El disc ofereix un seguit de músiques de ball amb  aquestes músiques recollides i amb la manera de fer i costums d’abans. TURURUT BONAIGUA es va crear l'any 1979. Com que durant els primers anys el violinista Pere Sala, Peret Blanc de Beget, en formava part, varen incorporar moltes peces del seu repertori, sobretot pericons, valsos, pas-dobles, maixurques, etc.

 

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

BANDOLERS, BANDITS I LLADRES DE CAMÍ RAL...

Els d'en Samarra

 

En Samarra era un personatge de Camprodon. Una mena d'agutzil que feia de tot: des de jardiner fins a enterramorts. Era trempat i la gent escoltava les seves històries. Hi havia temps per cantar, explicar contes, distreure's amb els companys, fer tertúlia...
ELS D'EN SAMARRA han volgut deixar-nos contaminar per aquesta manera de fer d'abans, quan cantar i contar històries era un fet habitual. Cançons i històries que no s'escrivien, sinó que es transmetien oralment de generació en generació.

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

SOM-HI!

Illi-Nois Folk Band

Recorregut pel món del folk internacional

 

1.Camí ral- John Denver 2.La noia del país del Nord- Bob Dylan 3.Petons mes dolços que el vi- Pete Seeger 4.Raons que rimen- John Denver 5.Hieland Laddie- d’Escòcia 6.Vell pelegrí- Espiritual negra 7.Tot mesclat- Pete Seeger 8.Un cel blau per sostre- Pete Seeger 9.No ploris pas per mi- Espiritual negra 10.Un poc d’amor- Neil Young 11.Billy Magee Magar- Folk Irlandès 12.Els vaixells d’Stienka Rasin- Folk rus

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)


 
 

Col·lectiu Obaga -  Núm. Reg. 64621 Sec. 1a Barcelona

http://www.rostoll.cat/obaga   adreça-e: obaga@rostoll.cat

Correspondència: C. de la Serra 16 - 08580 Sant Quirze de Besora (Osona)

Informació del web: serveis@rostoll.cat              Resolució aconsellada: 1280x1024

Actualitzcions cada divendres, dissabte i diumenge

© Col·lectiu Obaga 2006-2018 -Darrera actualització 18/09/2018