CONTINGUTS

  

ELS GOIGS D'OBAGA  

Banc de melodies gogístiques. Espai dedicat al vessant musical d'aquest gènere.

 

ROMÀNIC A L'OBJECTIU    

Catàleg d'esglésies i ermites romàniques, en constant actualització.

 

 PERE SALA i SOLER

En BLANC DE BEGET.  Una mica del seu repertori.

 NARCISA FREIXAS  

Les cançons infantils d'aquesta pedagoga sabadellenca a cavall dels segles XIX i XX.

MÚSICA BROCANTERS

Partitures de balls vuitcentistes obtingudes d'antiquaris o de col·leccionistes.

JOAN BAPTISTA ESPADALER  

Mostra de l'obra de cant coral del mestre santquirzenc. 


ELS BLOCS D'OBAGA

LES

GOLFES D'OBAGA


ALTRES WEBS DE rostoll.CAT

Agrupació  CÍVICA

i Cultural BISAURA

 

Club Excursionista

de Sant Quirze


ISBN 978-84-86466-13-8

encàrrecs:

amadeu2@telefonica.net


ENLLAÇOS A...

GOIGS

Bibliogoigs

La Devocioteca

Amics dels Goigs

DÚLIA. Joan Arimany Juventeny
Goigs de l'Ignasi
Goigs i devocions populars
Gogistes Valencians
El  Rector de Vallfogona
Els Goigs de l'Alt Camp
Els Goigs entre la devoció i la festa
Els Goigs de la Ruta del Cister

Els Goigs de Manlleu

Gaudia

La Mare de Déu a Catalunya
Fons Sol-Torres
Médiathèques de Montpelle
Parròquia de Sant Genís

ROMÀNIC

Amb botes

Amigos del Románico

Art Medieval

Arte Románico en Navarra

Astrolabio románico

Bàsicament romànic

Conèixer Catalunya

Espai internet TV3

El Romànic de Catalunya

Geografia e História

Habitantes de la nada

HISTÒRIA. Maika Robert Agramunt
HISTÒRIA ART. Vedruna-Àngels

Pedres que parlen

Porticvm

Racons ruïnes i prehistòria

Románico Catalan
Romànic del Ripollès (dibuixos)
Romànic a Sardenya i Còrsega

Vall de Boí. Panorama.cat

Via Occitana Catalana

MÚSICA

Cançoner del Ripollès

Cançons tradicionals catalanes

Cançons i músiques dels avis
Cançons en català i més.

La Xabeba

La Vida és bella

Cor Sarabanda
Amadeu Rossell

FESTIVALS

BallaBisaura (R.I.P.)

Festa del Flabiol

FIM Cantonigròs (R.I.P. a Cantonigròs)

Folk Berguedà

Gran Ball de Catalunya

Solc del Lluçanès (R.I.P.)

Tradicionàrius

ALTRES

Amb botes (Rutes a peu)

Wikipedra (Barraques de pedra seca)

Piscolabis Librorum

 

 

 D'INTERÈS

FETS, RONDALLES I INDRETS

XII - BAUMASSA I BAUMETA (I)

Conegudes també com les Baumes del Burbau, la Baumassa i la Baumeta van ser de les últimes a ser deshabitades. Totes dues es troben situades a la base de la mateixa cinglera just per sobre de la més popular bauma del Teixidor, i com el seu nom indica, l'una és molt més gran que l'altra.

Per arribar-hi podem agafar la pista que des del mas Teixidor ens porta a la casa enrunada del Burbau. Poc abans de la casa del Burbau i després d'haver deixat a la dreta la pista que va a la bauma del Teixidor, trobem un petit rierol que travessa la pista. Just abans de creuar-lo, a mà esquerra, surt un marcat corriol que el remunta fins a la mateixa Baumassa, ajuntant-se amb l'antiga pista que la comunicava el Burbau. Des d'aquest mateix punt podem accedir també a la Baumeta.  Aquesta es troba situada a molt poca distancia de la Baumassa, si bé actualment degut al seu abandonament el camí resta tapat i pràcticament inexistent. Tot i això si hi volem arribar només ens caldrà seguir la base de la cinglera uns quatre-cents metres a l'esquerra, direcció oest, intuint rastres de pas enmig de la vegetació.

Baumassa

És una de les baumes més grans de la zona i és l'única, juntament amb el Teixidor, a la qual s'havia pogut arribar en cotxe. Té dos sectors molt diferenciats: un a la dreta i l'altre a l'esquerra. A la part dreta és on trobem un dels habitacles més ben conservats de totes les baumes. Cal tenir en compte que el sostre de la bauma és molt elevat, de manera que aquest no es podia aprofitar com a sostre de la casa. Això, doncs, obligava la gent que hi vivia a construir sostres. Resta encara una habitació amb un sostre fet amb bigues, un entramat de boix i acabat amb lloses. Actualment aquesta es fa servir com a magatzem de menjar per a les ovelles. Cal destacar que també conserva els bastiments de la finestra i la porta. A la seva esquerra hi ha unes runes entre les quals es pot intuir el que havia estat el forn. A la banda esquerra, un xic elevat, hi queda un tros de paret bastant sencer amb alguna obertura que tanca la raconada. Tot el frontal d'aquesta bauma està delimitat per una tanca per tal que quan hi tanquin el bestiar no s'escapi. Al centre hi ha també un abeurador que recull l'aigua que cau del cim.

L'últim any en que de moment tenim constància escrita d'habitants a la Baumassa és el 1920 quan una tal Margarida Jofre Juncà hi va morir als 40 anys de pneumònia. Tot i això pensem que podia haver estat habitada fins més endavant com la veïna bauma del Teixidor. Alguns dels cognoms de les famílies que havien viscut a aquesta bauma i que encara avui podem trobar al Bisaura són: Sala, Puig, Teixidor, Viñas, Burch, Danés,...

Com a curiositat, podem observar que a tota la part frontal hi ha unes petites muntanyetes amb un cagalló de xai al capdamunt, fenomen produït per l'aigua que ha anat erosionant les parts més toves de sota. En geologia, això mateix es produeix en zones argiloses o calcaries a gran escala, formant el que s'anomena xemeneies d'erosió o senyoretes amb barret (dames coiffées).

Baumeta

És d'unes dimensions bastant més reduïdes que l'anterior; la paret és molt poc baumada i les construccions necessitaven cobertura addicional. En resten uns quants murs perpendiculars a la paret que deixen imaginar les diferents estances que conformaven la bauma, i entre els quals encara es poden veure grans quantitats d'enderroc cobertes per romegueres. Al davant encara es poden entreveure un parell de feixes que ajudaven a anivellar el terreny.

En aquest cas la última data que tenim constància d'habitants a la Baumeta és del 1906 en que l'Edudald Torruella Planas va morir a causa d'una peritonitis. Alguns cognoms trobats són: Juvanteny, Güell, Vilarrasa, Font, Vilalta, Castany, Currius,...

 

De la tradició oral, n'hem pogut recuperar el següent verset:

En  Baumassa té diners,

en Baumeta no té  res,

en Teixidor la causa n'és,

a la Vila hi ha bons graners,

i a la Serra encara més.

 


 ROMÀNIC A L'OBJECTIU

ESPECIAL NÚMERO MIL SIS-CENTS

 

El Monestir de Sant Benet de Bages, centra l'atenció per protagonitzarla fitxa especial  mil sis-cents.  Des del març de 2007 que es publicà la primera de totes (Sant Andreu de Cal Pallot) han passat vuit anys que, gairebé ininterrompudament hem anat oferint novetats en aquesta publicació digital.  Des de la modèstia i, alhora, constància  renovem el desig de continuar en l'assoliment de l'objectiu de fotografiar, personalment, tot el romànic català i compartir-lo amb vosaltres en forma de fitxes. Agrair, com no pot ser d'altra manera, la col·laboració  rebuda en els manlleus de la informació no fotogràfica i la de tots vosaltres per la vostra atenció. Moltes gràcies i endavant tots plegats!

abril de 2015

ÚLTIMES FITXES PUBLICADES

(dissabte - diumenge)

1600

Sant Benet de Bages (el Bages)

283 Santa Maria del Coll  (la Selva)  -ACTUALITZACIÓ-
1626 Sant Pere de Son (el Pallars Sobirà)
1627 Santa Maria de l'Om  (Ventalló, l'Alt Empordà)
1628 Santa Margarida de Pampe  (el Solsonès)
1629 Sant Tirs d'Oliola (la Noguera)
534 Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers (la Segarra)
1630 Sant Cebrià de Rosselló (el Rosselló)
355 Santa Maria del Priorat (l'Anoia)  -ACTUALITZACIÓ-
Mireu totes les fitxes AQUÍ



 LES TONADES DELS GOIGS D'OBAGA - Derrers midis publicats

1414

Santa Àgata - Castelldans  

(Bisbat de Lleida)

1415

Mare de Déu del Roser - Torà

(Bisbat de Solsona)

1416

Mare de Déu de la Salut  - La Garriga

(Bisbat de Terrassa)

1417

Escales, Mare de Déu d' - Oix

(Bisbat de Girona)

1418

Pere Apòstol, Sant - Jou/La Guingueta 

(Bisbat d'Urgell)

1419

Castellar de la Muntanya, Santa Maria de - La Vall de Bianya (Bisbat de Girona)

1420

Sant Just i Sant Pastor - Sant Just Desvern

(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

1421

Mare de Déu de Cabrera - Massanet de la Selva (Bisbat de Girona)

 MÚSIQUES I CANÇONS
PERET BLANC Pericon-Jota 10/08/2011
PERET BLANC Petons i les cireres, Els (La cirereta) 15/08/2011
N. FREIXAS Albada MIDI  20/08/2014
N. FREIXAS Avi Pelacanyes, L' MIDI  20/08/2014
N. FREIXAS Lluna, la Bruna, La MIDI 20/08/2014
JB. ESPADALER Ave Maria 29/03/2015

 

L'ENTITAT


LLIBRE DE VISITES

 

 Deixar missatge

 Llegir


EL BISAURA

Petita guia de serveis


C U I N A T S

Les receptes

d'aquesta la sèrie

són extretes literalment

del llibre:

de Salvador Vilarrasa i Vall

ISBN 84-400-9033-1
Impremta
Maideu - RIPOLL

 

7 - FARINES

Quan l'aigua és aprop de bullir es despenja l'olla dels clamalls i es posa fora del foc, o si l'olla és molt grossa i no es vol despenjar, es fa  per manera que no hi hagi molt foc perquè qui tingui de tirar la farina no es cremi. S'acostuma posar la farina en una cassola i aquesta damunt d'un escambell i es van tirant grapasts de farina a l'olla amb una mà i amb l'altra es remena l'olla amb el cuié  i anar-hi tirant farina fins que estan al punt d'espessor. S'hi tira sal i per adob suc de cansalada i rostillons. En temps de matança de porc, greixons o brou bufat.

La farina pot ésser més o menys fina. La que donen als porcs és fina i se'n diu molta; per fer farines és més groixudeta i se'n diu fresat. Les farines han de bullir una hora i drepressa i amb la fressa que fan allavores sembla que diuen: de Vic a Olot, de Vic a Olot.


CULTURA POPULAR


 

 


A SUARA

Randellaires  

Primer enregistrament sonor del nostre grup on es volen fixar les nostres cançons tradicionals en l’espai temps emprant alhora un mot autòcton de la nostra comarca, cançons dels nostres avis cantades fa un moment. A suara.
Amb la intenció que les cançons i danses dels avis dels nostres avis siguin cantades i ballades pels néts dels nostres néts, varem començar a enregistrar aquest document sonor al mes de setembre de 2004 per a la fi donar-li llum al juny de 2005.

CONTACTE: 660 275 515

TERRADESÚS

Randellaires  

 

Si bé en el primer recull musical de Randellaires, de nom "a suara", es desitjava a posta enllaçar el món del passat proper fins arribar-lo a portar al temps de l'ara mateix, en aquest segon aplec, de nom "terradesús", se'n vol fixar i recalcar l'espai físic a aquí, -l'aquí mateix-: o el lloc màgic on han viscut i viuen encara els esperits dels sons, dels cants i dels balls de les nostres muntanyes... 

 

CONTACTE: 660 275 515

ENTEMARRATS

Randellaires

“Hem tancat un cicle després d'onze anys”

De nou, com havien fet amb A suara i Terradesús, el disc es consagra a la recuperació del cançoner del Ripollès. “Entemarrats suposa un pas endavant ja que els temes estan molt més treballats” afegeix. De fet, ho defineix com una “música tradicional més contemporània”. Es nota una certa influència del ritme jazzístic amb la incorporació del bateria ribetà Carles Aguerri.

 

CONTACTE: 660 275 515

 

CANTADES A LLEVANT DE TAULA

Cívica Bisaura

CD's de les cantades a llevant de taula del CantaBisaura

Aquest disc és l’expressió d’unes quantes maneres de cantar que avui, feliçment, són ben vives. Des de l’any 1998 una colla d’apassionats per cantar ens hem anat trobant al voltant de la sempre ben parada taula del CantaBisaura per compartir amb qui ho ha volgut, cançons que sempre signifiquen alguna cosa important per a cadascú, o per a uns quants, o finalment, moltes vegades, per a tots.

CONTACTE: 630 10 72 24

QUINA ANIMALADA!

Amadeu i Cia

  

Homenatge a Xesco Boix

Acaba de sortir publicat un nou CD per a públic familiar (adults i mainada) "QUINA ANIMALADA", amb 14 cançons on la temàtica són els animals, cadascuna amb un ritme diferent, rock, xa-xa, ska, regaee, etc. Ha estat gravat a l'estudi de Can Perdaler de Taradell. Ja està a la venda i si voleu el podeu comprar enviant la comanda a: <amadeu@amadeurosell.cat> i us serà tramès a casa.

  

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

 

BALL DE PAGÈS

Tururut Bonaigua

 

Música tradicional de casa nostra, de la comarca d’on són, de Beget, del Ripollès. El disc ofereix un seguit de músiques de ball amb  aquestes músiques recollides i amb la manera de fer i costums d’abans. TURURUT BONAIGUA es va crear l'any 1979. Com que durant els primers anys el violinista Pere Sala, Peret Blanc de Beget, en formava part, varen incorporar moltes peces del seu repertori, sobretot pericons, valsos, pas-dobles, maixurques, etc.

 

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

BANDOLERS, BANDITS I LLADRES DE CAMÍ RAL...

Els d'en Samarra

 

En Samarra era un personatge de Camprodon. Una mena d'agutzil que feia de tot: des de jardiner fins a enterramorts. Era trempat i la gent escoltava les seves històries. Hi havia temps per cantar, explicar contes, distreure's amb els companys, fer tertúlia...
ELS D'EN SAMARRA han volgut deixar-nos contaminar per aquesta manera de fer d'abans, quan cantar i contar històries era un fet habitual. Cançons i històries que no s'escrivien, sinó que es transmetien oralment de generació en generació.

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

SOM-HI!

Illi-Nois Folk Band

Recorregut pel món del folk internacional

 

1.Camí ral- John Denver 2.La noia del país del Nord- Bob Dylan 3.Petons mes dolços que el vi- Pete Seeger 4.Raons que rimen- John Denver 5.Hieland Laddie- d’Escòcia 6.Vell pelegrí- Espiritual negra 7.Tot mesclat- Pete Seeger 8.Un cel blau per sostre- Pete Seeger 9.No ploris pas per mi- Espiritual negra 10.Un poc d’amor- Neil Young 11.Billy Magee Magar- Folk Irlandès 12.Els vaixells d’Stienka Rasin- Folk rus

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

PER ACABAR, CINC CÈNTIMS D'HUMOR
-

   

Publicat a "El 855"a partir de l'any 1987

Té sentit de l'humor, és crítica, és molt natural és...

La Iaia JULITA

una padrina singular com poques.  Coneixeu-la!

Cada dissabte a www.rostoll.cat/obaga

 © Lluís Capdevila


 
 

Col·lectiu Obaga -  Núm. Reg. 64621 Sec. 1a Barcelona

http://www.rostoll.cat/obaga   adreça-e: obaga@rostoll.cat

Correspondència: C. de la Serra 16 - 08580 Sant Quirze de Besora (Osona)

Informació del web: serveis@rostoll.cat              Resolució aconsellada: 1280x1024

© Col·lectiu Obaga 2006-2014 -Darrera actualització 05/07/2015