|
25. TOMÀS, DE
NOM LLUÍS
/25_TomasNomLluis_600.jpg)
Durant la
dècada que va del 1950 al 1960, ja no hi
havia diguem-ne cap mena de càstig ni
punició, per aquelles persones que no
anaven a missa. Però, si parlem dels
petits pobles d’Osona i Ripollès, - és
de suposar que a per tot en general –
era poca la gent que no assistia a missa
matinal o a missa major, que així
s’anomenaven.
En Tomàs, a
Sora, era dels pocs que no es deixaven
caure al temple; amb l’arribada d’un nou
rector a la parròquia, un home amb una
gran capacitat diplomàtica, va intentar
menar a tothom a l’església.
En Tomàs no
es deia Tomàs, sinó Lluís; de manera
que, davant d’ell, calia parlar d’en
Lluís.
- Lluís, -
li digué un dia el rector – no ens veiem
mai a missa, vós i jo. Que potser us fa
por? Home, l’església és vella, però no
ens caurà pas al damunt, per ara.
M’agradaria de veure-us entre els
feligresos, proveu-ho, a veure què us en
sembla.
Ni sí ni no,
però un dia en Tomàs es presenta a missa
matinal i es posa als primers bancs;
l’home volia que el mossèn el veiés i
potser no sabia que els capellans són
bons observadors i se n’hauria adonat
igualment, encara que s’hagués amagat
darrere d’una pilastra.
A la següent
ocasió que el rector es topa amb en
Tomàs, - probablement una topada
premeditada – li diu tot trempat:
- Lluís, us
vaig veure a missa, l’altre diumenge; ho
veieu, home? No crec pas que en
sortíssiu decebut. Què us en va semblar?
Hi tornareu regularment?
- No,
mossèn; no hi tornaré pas gaire sovint.
- I doncs?
- fa el rector – que potser en el sermó
se’m va escapar quelcom que us pogués
incomodar?
- Miri,
mossèn; hi vaig reparar una cosa; vostè
sempre dient mal del dimoni i al
capdavall, encara no sabem de qui ens
hem de refiar.
Enginyosa,
però com hem dit sempre a pagès, “excusa
de mal pagador”. |
Mil
vuit-centes fitxes publicades. Mil vuit-cents desplaçaments
a indrets cercant les fotos. Setmana rere setmana han
passat més de vint anys de la primera fotografia.
