2 - EL CAVALLER DE MILANY
(i II)

(...continuació)
Amb el
temps, les idees, les formes de vida, els costums i la
llengua van anar canviant i ell no. Es notava desplaçat
davant d’una societat que evolucionava; veia com els seus
antics vassalls ara es convertien en persones lliures.
Finalment, cansat pel pes dels anys i de la seva incapacitat
per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la sova
de l’amagatall que ningú no havia descobert i la va fer
cremar. I mentre la soca de roure es consumia, també ho feia
la vida d’aquell home ambiciós que, per voler viure més anys
que ningú, va passar la mapria d’aquests vivint en solitud i
amargor.
Es diu
que després de la seva mort, la fortalesa fou batejada amb
el nom de “Milany”, ja que, segons es creu, foren prop de
mil anys els que visqué el senyor del castell. |