|
7 - BAUMASSA
I BAUMETA (I)
Conegudes també com les Baumes del Burbau, la Baumassa i la
Baumeta van ser de les últimes a ser deshabitades. Totes
dues es troben situades a la base de la mateixa cinglera
just per sobre de la més popular bauma del Teixidor, i com
el seu nom indica, l'una és molt més gran que l'altra.
Per
arribar-hi podem agafar la pista que des del mas Teixidor
ens porta a la casa enrunada del Burbau. Poc abans de la
casa del Burbau i després d'haver deixat a la dreta la pista
que va a la bauma del Teixidor, trobem un petit rierol que
travessa la pista. Just abans de creuar-lo, a mà esquerra,
surt un marcat corriol que el remunta fins a la mateixa
Baumassa, ajuntant-se amb l'antiga pista que la comunicava
el Burbau. Des d'aquest mateix punt podem accedir també a la
Baumeta. Aquesta es troba situada a molt poca distancia de
la Baumassa, si bé actualment degut al seu abandonament el
camí resta tapat i pràcticament inexistent. Tot i això si hi
volem arribar només ens caldrà seguir la base de la cinglera
uns quatre-cents metres a l'esquerra, direcció oest, intuint
rastres de pas enmig de la vegetació.
Baumassa
 És una de
les baumes més grans de la zona i és l'única, juntament amb
el Teixidor, a la qual s'havia pogut arribar en cotxe. Té
dos sectors molt diferenciats: un a la dreta i l'altre a
l'esquerra. A la part dreta és on trobem un dels habitacles
més ben conservats de totes les baumes. Cal tenir en compte
que el sostre de la bauma és molt elevat, de manera que
aquest no es podia aprofitar com a sostre de la casa. Això,
doncs, obligava la gent que hi vivia a construir sostres.
Resta encara una habitació amb un sostre fet amb bigues, un
entramat de boix i acabat amb lloses. Actualment aquesta es
fa servir com a magatzem de menjar per a les ovelles. Cal
destacar que també conserva els bastiments de la finestra i
la porta. A la seva esquerra hi ha unes runes entre les
quals es pot intuir el que havia estat el forn. A la banda
esquerra, un xic elevat, hi queda un tros de paret bastant
sencer amb alguna obertura que tanca la raconada. Tot el
frontal d'aquesta bauma està delimitat per una tanca per tal
que quan hi tanquin el bestiar no s'escapi. Al centre hi ha
també un abeurador que recull l'aigua que cau del cim.
L'últim
any en que de moment tenim constància escrita d'habitants a
la Baumassa és el 1920 quan una tal Margarida Jofre Juncà hi
va morir als 40 anys de pneumònia. Tot i això pensem que
podia haver estat habitada fins més endavant com la veïna
bauma del Teixidor. Alguns dels cognoms de les famílies que
havien viscut a aquesta bauma i que encara avui podem trobar
al Bisaura són: Sala, Puig, Teixidor, Viñas, Burch,
Danés,...
Com a
curiositat, podem observar que a tota la part frontal hi ha
unes petites muntanyetes amb un cagalló de xai al capdamunt,
fenomen produït per l'aigua que ha anat erosionant les parts
més toves de sota. En geologia, això mateix es produeix en
zones argiloses o calcaries a gran escala, formant el que
s'anomena xemeneies d'erosió o senyoretes amb barret (dames
coiffées).
|
|
ROMÀNIC
A L'OBJECTIU
Les
fotografies, producte dels darrers vint
anys, són originals i representen la part genuïna de
la publicació.
La resta, per complementar la fitxa, és manllevada d'altres
pàgines. L'objectiu és oferir un mapa/catàleg i informar de la situació geogràfica a qui li pugui interessar.
S'actualitza cada dissabte i diumenge. |
Mil
vuit-centes fitxes publicades. Mil vuit-cents desplaçaments
a indrets cercant les fotos. Setmana rere setmana han
passat més de vint anys de la primera fotografia.
