CONTINGUTS

  

ELS GOIGS D'OBAGA  

Banc de melodies gogístiques. Espai dedicat al vessant musical d'aquest gènere.

 

ROMÀNIC A L'OBJECTIU    

Catàleg d'esglésies i ermites romàniques, en constant actualització.

 

 PERE SALA i SOLER

En BLANC DE BEGET.  Una mica del seu repertori.

 NARCISA FREIXAS  

Les cançons infantils d'aquesta pedagoga sabadellenca a cavall dels segles XIX i XX.

MÚSICA BROCANTERS

Partitures de balls vuitcentistes obtingudes d'antiquaris o de col·leccionistes.

JOAN BAPTISTA ESPADALER  

Mostra de l'obra de cant coral del mestre santquirzenc. 


ELS BLOCS D'OBAGA

LES

GOLFES D'OBAGA


ISBN 978-84-86466-13-8

encàrrecs:

amadeu2@telefonica.net


ENLLAÇOS A...

GOIGS

Bibliogoigs

Amics dels Goigs

DÚLIA. Joan Arimany Juventeny
Goigs de l'Ignasi
Goigs i devocions populars
Gogistes Valencians
El  Rector de Vallfogona
Els Goigs de l'Alt Camp
Els Goigs entre la devoció i la festa
Els Goigs de la Ruta del Cister

Els Goigs de Manlleu

Gaudia

La Mare de Déu a Catalunya
Fons Sol-Torres
Médiathèques de Montpelle
Parròquia de Sant Genís

ROMÀNIC

Amb botes

Amigos del Románico

Art Medieval

Arte Románico en Navarra

Astrolabio románico

Bàsicament romànic

Conèixer Catalunya

Espai internet TV3

El Romànic de Catalunya

Geografia e História

Habitantes de la nada

HISTÒRIA. Maika Robert Agramunt
HISTÒRIA ART. Vedruna-Àngels

Pedres que parlen

Porticvm

Racons ruïnes i prehistòria

Románico Catalan
Romànic del Ripollès (dibuixos)
Romànic a Sardenya i Còrsega

Vall de Boí. Panorama.cat

Via Occitana Catalana

MÚSICA

Cançoner del Ripollès

Cançons tradicionals catalanes

Cançons i músiques dels avis
Cançons en català i més.

La Xabeba

La Vida és bella

Cor Sarabanda
Amadeu Rossell

FESTIVALS

BallaBisaura (R.I.P.)

Festa del Flabiol

FIM Cantonigròs (R.I.P. a Cantonigròs)

Folk Berguedà

Gran Ball de Catalunya

Solc del Lluçanès (R.I.P.)

Tradicionàrius

ALTRES

Amb botes (Rutes a peu)

Wikipedra (Barraques de pedra seca)

Piscolabis Librorum
 

INDRETS

  4  -  BAUMA DE LA VILA O DE LA VILAVELLA (I)

Poc després de passar el pont que creua el Ges per la pista que mena a Sant Bartomeu de Covildasses, agafem una altra pista o sender que surt a mà esquerra i, remuntant el torrent dels Rònecs, ens porta al collet de la Fenaiola. Del coll en surt un sender també a l’esquerra que ens porta a la bauma, just a sota l’Hort de Getzemení i la casa dels Rònecs. Està situada en una fondalada, per dessota del recorregut d’un rierol, i té una orientació Oest. Quan s’hi arriba, ja es veu la immensa mola rocosa, d’uns dos metres de gruix, que en cobreix la superfície. La bauma té una alçada d’entre 1.5 i 2 metres, depenent de la zona, més o menys uniforme. Just a l’entrada hi ha una roca caiguda que forma un pas estret natural entre ella i la paret del fons de la bauma cap a l’interior. Té uns 50 metres de llargada, però no pas tots en línia recta, ja que té forma de quart creixent, amb una de les puntes (la dreta) més allargada que l’altra. Més o menys en el punt on el revolt de la bauma és més pronunciat, cap a l’esquerra, per allà hi baixa la cascada del rierol, si més no la principal, ja que en temps de sequera degota aigua per més llocs. La part allargada, la dreta, era on hi havia l’habitatge principal. La paret davantera, el que seria la façana, es conserva a trossos i la majoria d’aquests encara toquen al sostre, fet que fa que et puguis imaginar la claror que hi havia a dins. En cap dels murs que encara hi ha drets hi ha cap resta de portes o finestres, ja sigui del bastiment o de l’espai en si. A la dreta de tot, darrere la pedra caiguda, hi ha el que semblaria que és l’habitacle més gran i principal. Continuant cap a l’esquerra, hi ha les restes encara ben diferenciades de dues estances: l’una de la façana al centre i l’altra del centre al fons de la cova. Més o menys totes dues són quadrades. Continuant cap a l’esquerra, darrera la paret perpendicular al fons de la bauma hi havia dues estances més, menys diferenciades, que encara es poden intuir gràcies a uns petits murs, de potser mig metre d’alçada, que queden. El sostre del damunt d’aquestes quatre estances és el més fumat de la bauma. Crida l’atenció el passadís que hi ha per davant de tots els departaments descrits fins ara. De dreta a esquerra, la paret de la dreta del passadís estaria formada per la façana descrita amb anterioritat, mentre que la de l’esquerra són unes lloses de pedra grandioses posades de forma més o menys vertical al terra i que coincideixen amb la vertical del sostre de la bauma. Darrere les lloses, hi ha el que semblaria que era el jardí o hort, molt planer gràcies a una immensa feixa formada per grans blocs de pedra i encara molt ben conservada. Aquesta feixa alinia el marge amb el rierol que cau del sostre i que continua de forma perpendicular cap a davant la bauma i avall. Precisament, una altra feixa per dessota d’aquesta primera i a tocar de la llera del rierol dóna la sensació que feia la funció d’evitar que l’aigua s’escapés hort enllà i, d’aquesta manera, es canalitzés cap a un mateix lloc.

Continuant per sota la bauma, cap a l’esquerra sembla la part on hi hauria els animals, per la senzilla raó que el sostre no està fumat ni tampoc hi ha restes de construccions. La paret del fons s’engruna bastant al llarg de tota la bauma, i en alguns punts, tant d’aquesta paret com del sostre, hi comença a haver pedra tosca i estalactites.

 ROMÀNIC A L'OBJECTIU

ESPECIAL NÚMERO MIL SET-CENTS

Amb la publicació de la fitxa de la  catedral de laSeu d'Urgell, dedicada a Santa Maria, arribem a la fitxa  número 1700. Com cada vegada que assolim una fita centenària renovem, des de la modèstia i la  constància, el desig de continuar tossudament en l'assoliment de l'objectiu de fotografiar, personalment in situ, tot el romànic català i compartir-lo amb vosaltres en forma de fitxes. Volema agrair, com no pot ser d'altra manera, la col·laboració  rebuda en els manlleus de la informació no fotogràfica i la de tots vosaltres per la vostra atenció. Moltes gràcies i endavant tots plegats!

febrer de 2016

ÚLTIMES FITXES PUBLICADES

(dissabte - diumenge)

1700

SANTA MARIA DE LA SEU D'URGELL  (l'Alt Urgell)

1721

Sant Martí de Pollestres  (el Rosselló)

350

Sant Esteve de la Costa (el Vallès Oriental) –ACTUALITZ.–

1722

Santa Maria de Sapeira (el Pallars Jussà)

1723

Santa Maria de Rúbies (la Noguera)

1724

Sant Salvador de Rocabertí  (l'Urgell)

1725

Sant Joan d'Enveja  (el Garraf)

1726

Sant Cerni de Gavarra (l'Alt Urgell)

Mireu totes les fitxes AQUÍ


 LES TONADES DELS GOIGS D'OBAGA - Derrers midis publicats

1616

Santíssima Trinitat, (I) (Pagès) - Sitges

(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

1617

Mare de Déu de les Neus - Sabadell

(Bisbat de Terrassa)

1618

Santa Maria d'Aiguamúrcia  - Aiguamúrcia (Arquebisbat de Tarragona)

1619

Beat Benet d'Urbino

(Genèric)

1620

Sagrada Família (Temple) -  Barcelona  

(Arquebisbat de Barcelona)

 

1621

Nostra Senyora de Lluc  - Llucmajor

(Bisbat de Mallorca)

 

1622

Beat Pere Almató - Sant Feliu Saserra

(Bisbat de Vic)

 

1623

Santa Maria de Vallverd - Alguer

(Bisbat d'Alguer-Bosa)

 

 MÚSIQUES I CANÇONS
PERET BLANC Pericon-Jota 10/08/2011
PERET BLANC Petons i les cireres, Els (La cirereta) 15/08/2011
N. FREIXAS Albada MIDI  20/08/2014
N. FREIXAS Avi Pelacanyes, L' MIDI  20/08/2014
N. FREIXAS Lluna, la Bruna, La MIDI 20/08/2014
JB. ESPADALER Ave Maria 29/03/2015

 

L'ENTITAT


LLIBRE DE VISITES

 

 Deixar missatge

 Llegir


EL BISAURA

Petita guia de serveis


CULTURA POPULAR


 
 

A SUARA

Randellaires  

Primer enregistrament sonor del nostre grup on es volen fixar les nostres cançons tradicionals en l’espai temps emprant alhora un mot autòcton de la nostra comarca, cançons dels nostres avis cantades fa un moment. A suara.
Amb la intenció que les cançons i danses dels avis dels nostres avis siguin cantades i ballades pels néts dels nostres néts, varem començar a enregistrar aquest document sonor al mes de setembre de 2004 per a la fi donar-li llum al juny de 2005.

CONTACTE: 660 275 515

TERRADESÚS

Randellaires  

 

Si bé en el primer recull musical de Randellaires, de nom "a suara", es desitjava a posta enllaçar el món del passat proper fins arribar-lo a portar al temps de l'ara mateix, en aquest segon aplec, de nom "terradesús", se'n vol fixar i recalcar l'espai físic a aquí, -l'aquí mateix-: o el lloc màgic on han viscut i viuen encara els esperits dels sons, dels cants i dels balls de les nostres muntanyes... 

 

CONTACTE: 660 275 515

ENTEMARRATS

Randellaires

“Hem tancat un cicle després d'onze anys”

De nou, com havien fet amb A suara i Terradesús, el disc es consagra a la recuperació del cançoner del Ripollès. “Entemarrats suposa un pas endavant ja que els temes estan molt més treballats” afegeix. De fet, ho defineix com una “música tradicional més contemporània”. Es nota una certa influència del ritme jazzístic amb la incorporació del bateria ribetà Carles Aguerri.

 

CONTACTE: 660 275 515

 

CANTADES A LLEVANT DE TAULA

Cívica Bisaura

CD's de les cantades a llevant de taula del CantaBisaura

Aquest disc és l’expressió d’unes quantes maneres de cantar que avui, feliçment, són ben vives. Des de l’any 1998 una colla d’apassionats per cantar ens hem anat trobant al voltant de la sempre ben parada taula del CantaBisaura per compartir amb qui ho ha volgut, cançons que sempre signifiquen alguna cosa important per a cadascú, o per a uns quants, o finalment, moltes vegades, per a tots.

CONTACTE: 630 10 72 24

QUINA ANIMALADA!

Amadeu i Cia

  

Homenatge a Xesco Boix

Acaba de sortir publicat un nou CD per a públic familiar (adults i mainada) "QUINA ANIMALADA", amb 14 cançons on la temàtica són els animals, cadascuna amb un ritme diferent, rock, xa-xa, ska, regaee, etc. Ha estat gravat a l'estudi de Can Perdaler de Taradell. Ja està a la venda i si voleu el podeu comprar enviant la comanda a: <amadeu@amadeurosell.cat> i us serà tramès a casa.

  

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

 

BALL DE PAGÈS

Tururut Bonaigua

 

Música tradicional de casa nostra, de la comarca d’on són, de Beget, del Ripollès. El disc ofereix un seguit de músiques de ball amb  aquestes músiques recollides i amb la manera de fer i costums d’abans. TURURUT BONAIGUA es va crear l'any 1979. Com que durant els primers anys el violinista Pere Sala, Peret Blanc de Beget, en formava part, varen incorporar moltes peces del seu repertori, sobretot pericons, valsos, pas-dobles, maixurques, etc.

 

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

BANDOLERS, BANDITS I LLADRES DE CAMÍ RAL...

Els d'en Samarra

 

En Samarra era un personatge de Camprodon. Una mena d'agutzil que feia de tot: des de jardiner fins a enterramorts. Era trempat i la gent escoltava les seves històries. Hi havia temps per cantar, explicar contes, distreure's amb els companys, fer tertúlia...
ELS D'EN SAMARRA han volgut deixar-nos contaminar per aquesta manera de fer d'abans, quan cantar i contar històries era un fet habitual. Cançons i històries que no s'escrivien, sinó que es transmetien oralment de generació en generació.

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

SOM-HI!

Illi-Nois Folk Band

Recorregut pel món del folk internacional

 

1.Camí ral- John Denver 2.La noia del país del Nord- Bob Dylan 3.Petons mes dolços que el vi- Pete Seeger 4.Raons que rimen- John Denver 5.Hieland Laddie- d’Escòcia 6.Vell pelegrí- Espiritual negra 7.Tot mesclat- Pete Seeger 8.Un cel blau per sostre- Pete Seeger 9.No ploris pas per mi- Espiritual negra 10.Un poc d’amor- Neil Young 11.Billy Magee Magar- Folk Irlandès 12.Els vaixells d’Stienka Rasin- Folk rus

CONTACTE: 639 37 56 57

(encàrrecs:amadeu@amadeurosell.cat)

PER ACABAR, CINC CÈNTIMS D'HUMOR
-

   

 

Publicat a "El 855"a partir de l'any 1987

Té sentit de l'humor, és crítica, és molt natural és...

La Iaia JULITA

una padrina singular com poques.  Coneixeu-la!

Cada dissabte a www.rostoll.cat/obaga

 © Lluís Capdevila


 
 

Col·lectiu Obaga -  Núm. Reg. 64621 Sec. 1a Barcelona

http://www.rostoll.cat/obaga   adreça-e: obaga@rostoll.cat

Correspondència: C. de la Serra 16 - 08580 Sant Quirze de Besora (Osona)

Informació del web: serveis@rostoll.cat              Resolució aconsellada: 1280x1024

© Col·lectiu Obaga 2006-2016 -Darrera actualització 28/06/2016