|
Josep Maria Vilarmau i Cabanes
(Santa
Maria de Merlès, 1900 - Santa Maria de Merlès,
1947), estudiós, músic, poeta i militant polític.
Fill d’una
família amb ascendents procedents del Lluçanès, del
Berguedà i del Bages, va ser un gran coneixedor
d’aquestes comarques. A partir dels anys 20 del
segle XX, es va interessar per la cultura occitana i
es va relacionar amb els ambients literaris i la
vida cultural barcelonina. Amb uns bons coneixements
de música i de la realitat pagesa, va començar a
introduir-se en el món del folklore, on va rebre el
mestratge d’Anton Busquets i Punset i va seguir la
metodologia de recerca i classificació que li va
arribar de mans de Rossend Serra i Pagès.
El gener de 1934
va ser elegit alcalde de Santa Maria de Merlès, al
Berguedà. Militant compromès i membre de la Lliga,
el juliol del 1936 va decidir passar-se al bàndol
dels revoltats. Obligat a exiliar-se a França, va
acabar treballant de xofer a l’exèrcit de l’aire. A
partir dels anys 40, va treballar intensament en
l’elaboració de Folklore del Lluçanès. Entre
el 1945 i 1946, va pronunciar diverses conferències
en català de temàtica literària i es va posicionar
clarament entre els continuadors de la línia de la
Renaixença.
Va recollir
material folklòric durant 20 anys de la seva vida,
amb el parèntesi que va suposar la guerra civil. Un
cop acabada la guerra, amb un talant més pacient, va
iniciar un treball meticulós de recopilació de
material folklòric, centrant-se en el context ben
conegut i familiar del Lluçanès. Al llarg d’aquests
anys va recollir un vast material folklòric entre el
qual hi trobem des de cançons fins a paremiologia,
passant per jocs i corrandes, entre d’altres.
Va recollir 41
rondalles, la majoria de les quals tenen gran
qualitat en l’argument, a l’obra Folklore del
Lluçanès, editada el 1997 pel Grup de Recerca
Folklòrica d’Osona. |
