PLANES D'HOSTOLES, LES  - SANT PERE SACOSTA. Veure fitxa número: 1607

El document més antic que ens parla d’aquesta parròquia és de l’any 1207, que era la parròquia de la zona de la Costa, on tots els masos eren remences.

Els terratrèmols de 1427-1428 provocaren una gran mortaldat i destruïren moltes cases i edificacions, perjudicaren també a l’església de Sant Pere, que pràcticament quedà inservible per al culte, de tal manera que al costat fou preparada una capella de fusta per poder practicar els oficis religiosos. Com que la pesta havia causat grans estralls entre es parroquians i la gent era poca, la reconstrucció fou molt lenta i parcial. Unes de les modificacions més tardanes van ser: noves campanes (1604), capella del Roser (1683), porta nova (1762).

A finals del segle XIX encara s’hi deia missa i s’hi podia observar la pica de batejar, el retaule de l’altar major que corresponia a una pintura d’un gòtic alemany i un quadre central representant a Sant Pere. L’any 1987 va ser millorada i consolidada per un grup de les Planes d’Hostoles.

SANT FERRIOL  - SANT SILVESTRE DE MOR. Veure fitxa número: 739

Sant Silvestre del Mor, es tracta d’un edifici del segle XII, reformat en època barroca, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres i campanar de cadireta de dos ull, l’ermita queda al costat d’una casa o Masia anomenada Can Cargol... 

SANT JOAN LES FONTS  - SANTA MARIA DE MONT-ROS. Veure fitxa número: 1479

En l’època medieval destacava una construcció per sobre de la resta: és el conjunt format pel castell de Mont-Ros i església de Mont-Ros dels segles XI-XII. El castell, possiblement edificat a finals del segle XI, controlava l’accés a les valls altes del Fluvià. Aquest castell formà part, durant un cert temps, del conjunt de castells del vescomtat de Bas. Segons diverses referències, el 1339 el rei Pere III el Cerimoniós l’incorporà a la corona. D’aquestes construccions només en queden ruïnes, però podem dir, partint de les restes visibles i referències a documents varis, que el castell es componia d’una construcció formada per una torre, segurament de planta rectangular, una sala, alguns edificis menors i unes muralles.
Separat del complex se situava l’església, capella de la fortalesa possiblement del segle XII, dedicada a la Mare de Déu de Mont-Ros. Avui dia encara es pot veure una petita part de la construcció d’una sola nau amb contraforts a l’exterior que reforcen l’absis de la nau.

SANTA PAU - SANT JULIÀ DEL MONT. Veure fitxa número: 922

El monestir fou fundat vers el 866 per l'abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d'immunitat i confirmació de béns. Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç. Mort Rímila, s'uní en qualitat de priorat o cel·la monàstica a Sant Esteve de Banyoles. Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175. Des del s XIV fou una simple parròquia de l'ardiaconat de Besalú, que més tard (s XVII) era sufragània de Sant Miquel de la Miana (la Parròquia de Besalú). L'església de Sant Julià té una nau romànica, amb capelles laterals posteriors, un campanar sobre la façana i un pòrtic.

VALL DE BIANYA - SANTA MAGDALENA DEL COLL. Veure fitxa número: 1552

Edifici original del s. XIII, romànic tardà. Planta rectangular d’un absis quadrat, capçalera a llevant, actualment en ruïna
......
Té una sola nau rectangular, amb la capçalera a llevant, on hi ha afegida la sagristia. La porta d’entrada, adovellada i amb un arc de mig punt, és al mur de ponent. Damunt seu hi ha una finestra de factura romànica original. L’espadanya, reconstruïda, és d’un sol ull.
És una construcció senzilla, de la darreria del segle XII o començaments del XIII, amb algunes modificacions efectuades en èpoques més tardanes.