|
|
(...)
Es tracta d’un
edifici, totalment ruïnós, d’una sola nau amb un especial
transsepte, de la qual ha desaparegut la coberta i el sostre
i tot el sector sud-est. Aquest fet planteja alguns
problemes a l’hora d’establir-ne la tipologia, que només una
exploració arqueològica dels enderrocs d’aquest sector pot
contribuir a aclarir.
Si acceptem el
principi de simetria, present en la immensa majoria
d’edificis alt-medievals catalans, l’església de Santa
Llogaia era un edifici d’una sola nau, cobert amb volta de
canó, avui desapareguda, reforçada per un arc toral, també
desaparegut; d’aquest només es conserven les pilastres
adossades als murs perimetrals. L’església és coronada a
llevant per un absis semicircular, obert a la nau a través
d’un arc presbiteral, sense pilastres, o plecs en els murs
laterals, del qual només es conserva l’arrencada del cantó
nord. De l’absis, solament en resta part del costat nord,
fins al nivell de l’arrencada de la volta, on s’observa la
meitat nord de la finestra, de doble esqueixada, que s’obria
al centre de la conca.
Prop de
l’arrencada de l’arc presbiteral, en el mur nord de la nau,
es troba una porta, o pas estret, que comunica la nau
principal amb el braç nord del transsepte, format per una
estreta nau, coberta amb una volta de canó, de direcció
paral lela a la nau principal i de perfil semicircular,
coronada a llevant per un petitíssim absis semicircular,
precedit d’un arc presbiteral, del qual ha estat modificat
el costat sud, probablement per la petitesa de l’espai
semicircular, fent-lo rectilini.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0624601.xml
|
