ARGENÇOLA  - SANT PERE DE GODA. Veure fitxa número: 1675

Al nucli despoblat i enrunat de la Goda hi ha les restes de l'església tardoromànica de Sant Pere, dins l'antic terme del castell de la Goda, desaparegut.

L'edifici actual sembla més tardà, segurament del segle XIII. Té una sola nau, sense absis i coberta amb volta de canó apuntada.

A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella. La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós.

El campanar, restaurat, és de doble espadanya.

Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.

BELLPRAT  - SANT MIQUEL DEL CASTELL DE QUERALT. Veure fitxa número: 185

El castell de Queralt s'alçava a l'extrem de la llarga serra del seu nom, dominant una magnífica panoràmica sobre les comarques de l'Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà; en resten unes poques ruïnes i és també arruïnat un casalot pagès que s'havia alçat aprofitant les pedres i els corrals.

La capella del castell era l'església de Sant Cristòfol de Queralt, romànica, de la qual només hi ha el mur de ponent amb el campanar d'espadanya.

BRUC, EL  - SANT MIQUEL DE VALLCLARA. Veure fitxa número: 1620

Arquitectònicament és un edifici romànic d’una sola nau, capçat per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, amb finestra de doble esqueixada. Una altra finestra s’obria al mur nord de la nau.

La porta d’arc de mig punt , adovellada, situada a la paret de migdia, fou tapiada, per tal d’utilitzar la seva part inferior com a xupet del cup.

L’absis presenta tres sèries de dobles arcuacions cegues entre lesenes. Actualment presenta la volta esfondrada.

BRUC, EL  - SANT PAU VELL DE LA GUÀRDIA. Veure fitxa número: 1586

Les runes de l’església de Sant Pau Vell, de la que hi ha les primeres referències a l’any 1084, les trobem als peus del turó on hi hagué el castell de la Guàrdia.

Constava d’una nau, ara esfondrada, coberta amb volta lleugerament apuntada, ampliada amb una capella lateral, coberta amb volta escarsera o d’arc rebaixat.

L’any 2004 s’inicià una campanya arqueològica de neteja del conjunt del castell de la Guàrdia i l’església de Sant Pau Vell per tal de preservar les seves restes.

BRUC, EL  - SANT SIMEÓ ESTILITA. Veure fitxa número: 1537

Al sector de Ca n'Oller i Can Ferran, en un indret ara despoblat i d'accés difícil, hi ha les restes d'una capella d'origen romànic, molt més tard incrustada dins una masia, ara també enrunada.

Se'n pot distingir la nau, sense volta i amb poques restes de l'absis.

Els murs s'obren amb finestres de doble esqueixada i mostren un aparell escairat i ben enfilat, de mida irregular.

Els especialistes la daten al segle XII.

CAlonge de segarra  - SANTa magdalerna de la vall. Veure fitxa número: 362

La capella és adossada a un casalot en ruïnes, el Soler o el Solerot, i és un edifici romànic d'una nau amb un absis irregular que serveix de sagristia o fons d'altar.

La capella, coberta a un sol vessant, ha sofert moltes modificacions a l'exterior, el campanaret i el portal i a l'interior, on es mostra arrebossada i amb motllures barroques.

És documentada el 1294 i antigament hi havia un segon altar dedicat als apòstols Simeó i Judes.

El visitador episcopal manà d'arreglar la coberta el 1685, cosa que devia portar al seu abarrocament interior.

CASTELLOLÍ  - SANT VICENÇ DE CASTELLOLÍ. Veure fitxa número: 100

Les ruïnes del castell de Castellolí es troben en un turó de 584 m d'altitud al sector meridional del terme. Entre aquestes ruïnes hi ha restes de construccions posteriors a l'època medieval.

També hi ha restes de la primitiva capella del castell i antiga parròquia del lloc, Sant Vicenç de Castellolí (esmentada sovint amb l'advocació errònia de Sant Feliu per confusió amb l'església de Sant Feliu de la Vall; era un edifici romànic, del qual es conserva l'absis amb arcuacions llombardes i lesenes (segle XI); la nau, més aterrada, indica que fou ampliada amb capelles laterals; el lloc ha estat netejat de brosses i esbarzers per gent del poble.

GELIDA  - SANT PERE DE GELIDA. Veure fitxa número: 998

D'origen preromànic, és documentada el 945; l'església va ser reformada en diverses ocasions, la més important de les quals el 1780, any en què el rector demanà llicència als senyors del castell per a utilitzar la pedra dels edificis enderrocats a fi de construir el campanar, octagonal.

L'absis antic no es conserva ja que l'església fou allargada per aquesta banda i hi fou bastit un absis de planta poligonal cobert amb volta de creueria.

S'hi han descobert tres finestres preromàniques, que eren tapiades, i l'ara primitiva.

S'han restaurat els pilars, s'ha reconstruït la volta i s'ha arranjat el paviment; va ser reoberta al culte per la festa major del 1979.

El 1981 rebé com a donatiu un retaule barroc, datat el 1782, i diversos ornaments litúrgics.

Fora de l'església hom descobrí algunes sepultures antropomorfes.

PRATS DE REI, ELS - SANT ERMENGOL DE PRATS DE REI. Veure fitxa número: 736

Sant Ermengol és una antiga capella romànica, ara en ruïnes, acompanyada d'un antic mas o residència d'ermitans. És al SW del terme, a l'inici de la Clau Reial dels Prats, l'estrany apèndix del terme, i a prop de l'antiga casa dita la Clau de Miralles, al S de la quadra de Galí. Existia ja el 1076, quan els esposos Oleguer i Guisla, grans propietaris del lloc, donaren a la catedral de Barcelona un alou situat a prop de Sant Ermengol, ....

...

Fou sempre una sufragània dels Prats, fins que des del segle XVI, a causa del despoblament, es convertí en una capella ermitana. S'abandonà al segle XIX i el seu sant es venera al santuari de la Mare de Déu del Portal. Resten els murs i l'absis, en estat d'abandonament.

PRATS DE REI, ELS - SANT GIL DE SOLANELLES. Veure fitxa número: 1469

Solanelles és una caseria situada en un puig, al N del terme dels Prats, que fins el 1840 fou una petita entitat municipal, a la qual Carles III, el 1788, va annexar la veïna quadra de Galí, Seguers i Puigdemàger.

La torre de Solanelles és coneguda des del 1022 i el 1138 la seva parròquia de Sant Gil, que es considerava del terme del castell de Puigdemàger, fou cedida per Manassés i els seus fills al monestir de Sant Pere de la Portella del Berguedà.

Des del segle XV s’uní com a filial a Sant Pere Sallavinera.

Fou sempre un petit llogaret que entre els segles XIII i XVI tenia 7 o 8 famílies i 10 el 1860. El 2005 hi constaven 5 h empadronats. La seva església fou renovada al segle XVIII.

PRATS DE REI, ELS - SANT JAUME DE PUIG DE MÀGER. Veure fitxa número: 1415

Puigdemàger fou segles enrere un centre històric notable, però avui resta tan sols una petita església romànica, en estat ruïnós, i unes importants ruïnes a l’indret ocupat pel castell i el petit nucli de poblament. Es troba a l’extrem nord del municipi, en el planell superior d’una muntanyeta que ateny els 702 m i que és vorejada per la carretera de Calaf a Manresa que passa a prop de l’antic Hostal del Bou situat als peus i al S de l’antic nucli. El lloc és documentat el 1138, i el terme del seu desaparegut castell de Puigdemàger s’estenia fins a Solanelles. L’església de Sant Jaume de Puigdemàger fou una parròquia independent, que al segle XV s’uní en qualitat de sufragània a Sant Pere Sallavinera. El terme tenia 8 famílies el 1387 i 9 el 1788, quan es va refondre amb Solanelles per formar un efímer municipi. El 1860 la seva caseria, situada a la part de migdia del turó, tenia 4 cases habitades. Entorn de l’església, un edifici de nau romànica amb absis i portal adovellat a migdia, hi ha el clos del vell cementiri tot esventrat i abandonat com els clapers de pedra que algun dia formaren el seu petit nucli.

PUJALT  - SANT PONÇ DEL CASTELL DE PUJALT. Veure fitxa número: 357

El castell de Pujalt corona un puig o mota de 773 m, pels vessants E i W del qual s'estén, graonada, la població.

Sempre ha tingut el nom històric de Pujalt; el renom de la Mota és molt tardà i es refereix al puig que li fa de suport, no a l'edificació, de la qual només resten trossos de murs, una cisterna i, ja al pendent, on comencen els carrers del poble, els murs de la capella romànica de Sant Ponç, sense volta i amb l'interior cobert de runa que sembla que correspon a la capella del castell.

PUJALT - SANT VICENÇ DE CONILL. Veure fitxa número: 1650

Fase II (segle XII):
Probablement, les pròpies característiques constructives de l’edifici obligaren, anys més tard, a enderrocar-lo per tal de construir un nou temple de característiques romàniques, amb capçalera semicircular i nau única, amb un plec de degradació entre ambdues parts observable també a l’exterior.

La construcció està practicada en base a uns murs gruixuts, de 1,2 m. d’amplada mitjana, de pedra calcària local lligada amb morter de calç, formant en les cares dels mateixos filades regulars de blocs ben desbastats.

...

En un moment posterior, però no gaire llunyà si fem cas de la similitud de l’obra, se li adossarà pel sud un campanar de planta quadrada, de 3,66 x 2,44 m. a l’exterior, que, més endavant, serà enderrocat parcialment i el seu interior amortitzat per tal de reconvertir l’espai en una capella lateral de la nau del temple.

SANT MARTÍ SESGUEIOLES - SANT VALENTÍ DE VILALLONGA. Veure fitxa número: 1489

És un edifici molt auster, d’una única nau, amb el portal allindat, una finestra circular i un petit campanar d’espadanya a la façana principal.

Al costat de l’actual capella hi ha el basament de l’església romànica del mateix nom, un edifici d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular.

sant martí de tous  - SANT pere de l'erm. Veure fitxa número: 294

L'antiga església de Sant Pere de l'Erm es troba al N del terme, a prop de la carretera comarcal; fou erigida pel tan sovint esmentat Guillem d'Oló o de Mediona (mort el 1032) i la manca de poblament d'aquest sector féu que l'obra no fos acabada; la part construïda —el creuer i els tres absis, molt decapitats i decorats amb bandes i arcuacions llombardes—, s'aprofità com a capella, coberta amb nerviacions gòtiques fetes els segles XIV o XV.

No tenia ja culte a mitjan segle XIX, i avui és convertida en cabana i pallissa.

VECIANA  - SANT MIQUEL DE VECIANA. Veure fitxa número: 620

Es conserven els vestigis de la capella de Sant Miquel, que han estat consolidades i integrades en l'espai d'un mirador sobre la vall de Veciana.

Aquesta actuació urbanística va rebre el premi FAD d'arquitectura el 1990.

VECIANA  - SANT SALVADOR DE MIRALLES. Veure fitxa número: 1720

Església de planta rectangular, d'una nau, amb capelles a un dels costats i amb un petit cor al que s'hi accedia des del campanar. Aquest, està adossat a un vèrtex de l'església i és de planta quadrada i cobert a dues vessants.

A l'església s'hi accedia per una porta lateral adovellada d'arc de mig punt. Al costat de l'església s'hi aixecava la rectoria i altres dependències tot actualment enrunat a excepció del campanar.

 Tocant al conjunt hi ha les restes del cementiri.

Les parts més ben conservades són les realitzades amb carreus i angles molt treballats.