|
|
(...)
Puigdemàger fou segles enrere un centre històric notable,
però avui resta tan sols una petita església romànica, en
estat ruïnós, i unes importants ruïnes a l’indret ocupat pel
castell i el petit nucli
de
poblament. Es troba a l’extrem nord del municipi, en el
planell superior d’una muntanyeta que ateny els 702 m i que
és vorejada per la carretera
de
Calaf a Manresa que passa a prop
de
l’antic Hostal del Bou situat als peus i al S
de
l’antic nucli. El lloc és documentat el 1138, i el terme del
seu desaparegut castell
de
Puigdemàger s’estenia fins a Solanelles. L’església
de
Sant Jaume
de
Puigdemàger fou una parròquia independent, que al segle XV
s’uní en qualitat
de
sufragània a Sant Pere Sallavinera. El terme tenia 8
famílies el 1387 i 9 el 1788, quan es va refondre amb
Solanelles per formar un efímer municipi. El 1860 la seva
caseria, situada a la part
de
migdia del turó, tenia 4 cases habitades. Entorn
de
l’església, un edifici
de
nau romànica amb absis i portal adovellat a migdia, hi ha el
clos del vell cementiri tot esventrat i abandonat com els
clapers
de
pedra que algun dia formaren el seu petit nucli.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://www.enciclopedia.cat/........
|
