|
 |
SANTa
maria de la Catedral
DE GIRONA
L'any
1010 és documentada la construcció d'un nou edifici sobre la
seu preromànica mig derruïda, sota el mandat del bisbe Pere
Roger fill del comte de Carcassona Roger I de Carcassona i
cunyat del comte de Barcelona Ramon Borrell. La catedral
romànica constava d'una nau amb volta de canó, amb
transsepte i tres portes d'entrada amb una mena de nàrtex de
doble pis tocant a la façana principal, esmentat
documentalment amb el nom de galilea, era de planta
rectangular amb dues dependències quadrades que
corresponien, segons les darreres intervencions
arqueològiques de l'any 1999, a les capelles del baptisteri
i la del sant Sepulcre, sobre aquesta darrera es va
construir el nou campanar al segle XIV. La galilea servia
com lloc d'enterrament i per superar el desnivell entre la
primera esplanada i el temple. L'escalinata tenia, com
l'actual, tres replans, encara que era més estreta i més
curta.
Gràcies a l'aportació econòmica dels comtes Ramon Borrell i
la comtessa Ermessenda, es va procedir a la dedicació el
1038. Les obres van continuar, trobant-se l'any 1050 el
campanar aixecat fins al tercer cos i sent finalitzat durant
el primer terç del segle XII. La comtessa Ermessenda va
destinar una deixa testamentària per al cobriment del
dormitori de la canònica, que es transforma en sagristia més
tard. Aquesta canònica ja s'havia esmentat en la seva
construcció l'any 1038 a l'acta de consagració.
Hi ha vestigis del temps romànic, com la torre dita de
Carlemany, el claustre, l'ara de l'altar major, la cadira
episcopal i el tapís de la
continua a la
pàgina 2 |
N
