|
 |
SANTA
MARIA DE LA SEU
D'URGELL
L’edifici
més notori i monumental del nucli antic de la Seu, entorn
del qual s’ordena aquesta part de la ciutat, és la catedral
d’Urgell, dedicada a Santa Maria. Bastida al mateix lloc que
les dues anteriors que són documentades, la catedral és una
fortalesa imposant, que moltes vegades ha estat el darrer
lloc de resistència.
De la
primera catedral, la que fou consagrada pel bisbe Sisebut
d’Urgell el 839 (si acceptem com a bo aquest document de
consagració; altres, però, del mateix període, documenten
l’existència d’una església catedral), només es conserva
l’acta de dotació. De la segona, la que fou edificada pel
bisbe Ermengol (1010-35) i consagrada pel seu successor,
Eribau, al cap de cinc anys de la mort d’aquell, se'n
desconeix l’estructura i només se'n conserva l’ara de marbre
blanc de l’altar; devia ser semblant a les esglésies
contemporànies de Ripoll o de Cardona. Se sap que tenia un
altar major dedicat a la Mare de Déu i uns altres dos per
banda sota l’advocació dels sants Esteve, Just, Jaume i
Ermengol, el bisbe difunt, que ja era venerat aleshores. A
més, consta l’altar del Sant Sepulcre, que cal definir com
una entitat a part, existent encara al segle XIII, amb el
títol d’església.
La
catedral actual fou iniciada pel bisbe Ot (1116-22) i rebé
un impuls decisiu el 1175, en encarregar-se de la seva
continuació el mestre Ramon Llombard per contracte estipulat
amb el capítol. Sembla que Llombard, com indica el seu nom i
la seva obra tan relacionada amb l’església de San Michele
de Pavia, era d’origen italià.
continua a la
pàgina 2 |
