... ve de la pàgina 1

 En el contracte es comprometia a cloure la volta en el termini de set anys, aixecar el cimbori i elevar les torres una filera de pedres per sobre de les voltes. Amb motiu de les guerres dels bisbes amb Arnau de Castellbò i Ramon Roger de Foix, el saqueig de la Seu per les tropes d’aquests el 1195 i la disminució dels recursos econòmics obligaren a interrompre les obres, llevat del claustre, a la fi del segle, i algunes parts restaren inacabades. Els afegits posteriors —l’elevació dels campanars, la capella del Santíssim amb una interessant portalada barroca, la sagristia del Vi— desfiguraren l’estructura romànica, com també la nova ornamentació neoclàssica de l’interior amb guix, del segle XVIII, que fou llevada en una restauració. Aquesta restauració fou realitzada en dues etapes: la primera, duta a terme per l’arquitecte i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch el 1918, retornà l’interior al seu aspecte originari, i la segona, realitzada entre el 1955 i el 1974, posà al descobert el bell portal septentrional. Des d’aleshores s’han anat realitzant altres petites restauracions, si bé la més important va ser la iniciada l’any 1996 i inaugurada el 1999, que va consistir en una millora del claustre, els sostres i la nau central. Durant la campanya es van descobrir restes d’origen romà (segles IV i V) que han fet replantejar les teories que situaven la fundació de la ciutat al segle IX.

La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. Les voltes són de canó, reforçada la de la nau central i d’aresta les laterals. Els pilars són de secció cruciforme amb columnetes als angles. Hi ha cinc portals, tres a la façana principal de ponent i els altres a tramuntana i a migdia; aquests són els més decorats, possiblement del segle XIII. Dues torres octagonals emmarquen el frontispici, ornamentat a la part superior per arcuacions i sanefes, i sobre el portal principal hi ha dos lleons molt deteriorats. Dues torres majors, rectangulars, s’alcen a banda i banda del transsepte.

El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius.

Presideix l’església la imatge romànica de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, talla policromada del segle XIII (restaurada el 1922). És situada dins l’absidiola de l’altar major. Bé que actualment hom tendeix a anomenar-la la Mare de Déu d’Urgell, el nom popular és el de la Mare de Déu d’Andorra, perquè segons la tradició hi havia estat amagada durant la invasió sarraïna. La catedral, d’altra banda, mostra nus els paraments i la seva bella arquitectura, desproveïda de decoració, ja que l’ornamentació pictòrica antiga és escassa, els altars foren destruïts diverses vegades i altres elements (el cadirat gòtic del cor, del segle XV, el retaule d’argent daurat, del 1350, i el retaule de talla policromada, del 1631) han desaparegut. Les pintures que decoraven l’absis del costat de l’Epístola proper a la torre del transsepte, i que entre altres representacions mostren la de la Santa Cena (segle XIII), es conserven al Museu Episcopal de Vic. Annex a la catedral hi ha el Museu Diocesà d’Urgell, instal·lat a la capella de la Pietat del claustre, del segle XVI, i a l’antic edifici, degudament condicionat, de les monges llevadores.

Text extret de:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062336.xml