BIGUES I RIELLS  - sant MATEU DE MONTBUI. Veure fitxa número: 1303

Als peus i al mateix llom de la serra hi ha l’antiga església parroquial de Sant Mateu de Montbui, un edifici notable d’època preromànica, amb un absis de planta de ferradura i nau, en part refeta en època romànica.

Té volta de mig punt i restes d’una antiga rectoria a la part de migdia.

El portal i la porta de ponent són més tardans.

caldes de montbui  - sant tomàs del prat de dalt. Veure fitxa número: 1856

Aquesta església es troba entorn del km 19 de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, al costat de la masia Prat de Dalt, es troba un camí que puja fins al pujol on es troba aquesta capella romànica de la que hi ha constància l’any 1190.

Té la planta rectangular, sis metres d'amplada per deu de llarg, parets d'un metre de grossor i es conserven encara cinc contraforts externs amb restes d'alguns ornaments en els murs.

montseny  - santa anastàsia. Veure fitxa número: 1375

Un parell de quilòmetres més amunt del poble de Montseny, arrenca una pista que porta a l’antic veïnat de Vila-seca, dalt un turó, a l’extrem de la serra de Navall, delimitada per la Tordera, on fa una forta recolzada després de deixar l’encaixament dels dos grans massissos de Matagalls i les Agudes-turó de l’Home.

Aquest veïnat era presidit per la capella de Santa Anastàsia, en ruïnes després de la profanació del 1940 i l’enderrocament subsegüent.

Es tractava d’una obra romànica, probablement del segle XII.

SANT FOST DE CAMPCENTELLES  - sant FOST DE CAMPCENTELLES. Veure fitxa número: 192

La primera notícia sobre la parròquia és del 978, any en que ja existia una petita església dedicada a Sant Faust o Fost.

L'antiga església parroquial es trobava a l'actual plaça de les Glòries Catalanes o del LLadoner.

Fou consagrada el 4 de Desembre de 1141 pel bisbe Arnau de Gurb.

Cremada i enderrocada el 1936, fou desenterrada pels veïns l'any 1980.

sant pere de vilamajor  - sant joan de cavallar. Veure fitxa número: 1439

Sant Joan de Cavallar, Sant Joan de can Nadal o Sant Joan de Vilamajor és una capella dedicada a Sant Joan Evangelista. La capella està annexada a la masia de can Nadal, antigament coneguda com a mas Cavallar, al municipi de Sant Pere de Vilamajor.

La capella és un dels pocs exemples d'arquitectura preromànica a la comarca del Vallès Oriental. És de molt petites dimensions. Els murs són de pedra de pissarra i l'única obertura és el portal d'arc de mig punt resolt amb maons. La nau i el petit absis són rectangulars.

El campanar, d'espadanya, fou reconstruït en la retsauració dels anys 70 del segle XX, però actualment ja no es conserva.

D'origen incert (s.IX?), surt documentada els anys 1052 i 1382. Fou reconstruïda el 1610 i al segle XX. Actualment el seu estat de conservació és molt precari i la teulada, de dues aigües, s'ha ensorrat.

TAGAMANENT  - sant MARTÍ DE TAGAMANENT. Veure fitxa número: 1942

És una església en runes i tan sols resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis pel sud-est.

El mur fa 6x3 m d'alt, i és fragmentari. A 2m d'alçada té una filera de 7 forats quadrats per possible embigat.

Collat a aquest mur arrenca un fragment de paret corba vers l'est, que era l'absis, i té 1,5 m de llargada. El mur té un forat -finestreta- que dóna directament sobre el camí d'arribada.

El gruix del mur és 90 a 95 cm i és fet amb carreus i pedres polides.

Els fonaments de la resta de l'església estan coberts per la malesa.

VALLGORGUINA  - santA EULÈLIA DE TAPIOLES. Veure fitxa número: 928

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa.

L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles.

 La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.

La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo.

Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta.

El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església.

Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.