LLEIDA  - SANT RUF. Veure fitxa número: 246

Als afores de la ciutat de Lleida, a 2 km per la carretera de Torre-serona, hi ha les ruïnes del monestir de Sant Ruf, de canonges regulars, que vingueren d'Avinyó el 1152.

Només en resta l'absis i el creuer de l'església, amb columnes de doble traçat i capitells llisos que sostenen els arcs de la volta apuntada, del segle XIII.

El fet que davant l'absis hi hagi un mur, amb un finestral i un contrafort, no gaire posterior al temple, indica que aquest no es devia acabar.

La tradició, encara viva a la partida de la Plana del Bisbe, segons la qual la comunitat sucumbí per causa d'una gran pestilència, s'adiu amb el fet històric que a la darreria del segle XIV la casa de Sant Ruf ja pertanyia a la mitra.

LLEIDA  - SANTa maria de gardeny. Veure fitxa número: 249

L'església de Santa Maria de Gardeny, de tipus cistercenc, és molt austera; d'absis poligonal, la volta de la nau és apuntada i l'únic ornament són els capitells corintis dels arcs formers; el portal és adovellat i emmarcat per una cornisa.

Hi ha restes d'una capella gòtica, que el 1429 era dedicada a Sant Salvador.

maials  - SANTa maria de maials. Veure fitxa número: 604

La vila de Maials es troba a 395 m d'altitud, en un serrat al sector septentrional del terme, presidida per la Vila Closa o la Vileta, conjunt urbà que, malgrat l'abandonament dels darrers anys, conserva un notable i evocador caràcter medieval: vells portals, carrers antics amb casals d'estil gòtic tardà i renaixentista, arcs ogivals, portes adovellades amb bordons de fina composició, balconades, nínxols que contingueren imatges devotes, escuts nobiliaris i ensenyes de la menestralia d'antany, etc.

Resten les ruïnes de la vella parròquia de Santa Maria, de transició del romànic al gòtic,...

vilanova de la barca  - SANTa maria de vilanova de la barca. Veure fitxa número: 247

L'any 1279 ja es té constància del "capellano de Villanova de Castelpages" en la relació de les dècimes papals. La parroquia de Vilanova de la Barca fou visitada el 1361 i s'incorporà el 1468 a la sagristia de la seu de Lleida, amb la qual cosa els sagristans passaren a ser-ne els patrons.

Aquesta església, que amb algunes modificacions dels segles XVI i XVIII havia arribat al segle XX en força bon estat, fou pràctiment enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola. Els bonbardeigs de l'any 1938 malmeteren molt l'església, que després de la guerra fou reconstruida en un altre emplaçament. Només se'n salvà la capçalera i alguns trossos dels altres murs.