BORREDÀ  - Sant BENET DE CASAMITJANA. Veure fitxa número: 1492

És una església molt reformada al llarg de la seva història.

Petit edifici rural d'estructura molt simple i rústica, la seva nau és més o menys rectangular, de mida no gaire grossa rematada vers el cantó de llevant per un absis semicircular.

(...)

BORREDÀ  - Sant MARTÍ DE BOATella. Veure fitxa número: 404

Sant Martí de Boatella és una antiga parròquia dins el terme de Borredà unida anys enrere a la parròquia de Palmerola, però ara abandonada i en ruïnes.

El centre és format per la gran pairalia de Boatella i per la capella o parròquia de Sant Martí, a 760 m, en una petita riba situada a l'indret on la riera de Merlès forma cascades i gorgs d'una gran bellesa. ...

Boatella és esmentada com a possessió de Ripoll des del segle XIII, època de la qual devia datar l'església primitiva, però l'actual fou refeta al segle XVIII. 

CAPOLAT  - Sant sERNI DE TERRERS. Veure fitxa número: 1118

A l'extrem NW del terme, davant la masia de la Torre de Terrers, hi ha l'església romànica de Sant Serni de Terrers (o de la Torre).

L'església és documentada des del segle IX, però l'actual edifici és una obra romànica.

És d'una sola nau i al segle XVIII fou modificada: s'anul·là l'absis i s'obrí, al mur de migjorn, una capella. La veïna casa de Terrers conserva la Mare de Déu del mateix nom, una talla de fusta policromada de factura molt rústega (43 cm d'alçada) que data del segle XIII.

CASTELLAR DEL RIU  - Sant VICENÇ DE CASTELLAR DEL RIU. Veure fitxa número: 526

La parròquia de Sant Vicenç de Castellar és d'origen romànic però molt reformada; la porta fou oberta al bell mig de l'absis, i hom afegí una capella i un campanar de torre quadrangular al SW.

La propera rectoria és mig esfondrada.  

CERCS  - Sant salvador de vedella. Veure fitxa número: 25

Fundat pels monjos del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 830, els seus orígens són de l'època carolíngia i per a la repoblació de la comarca.

...

De tot el conjunt arquitectònic la part més important que es conserva és l'església. Consta d'una sola nau reduïda, coberta per una volta de canó apuntada, amb un absis semicircular i dues absidioles laterals.

Sobre la façana de l'oest, té un petit campanar posterior de cadireta amb dues obertures. La seva porta d'entrada està en la façana sud.

En l'actualitat està enmig de l'embassament de la Baells damunt d'un cim que sobresurt de l'aigua.

GÒSOL  - SantA EULÀLIA DE BONNER. Veure fitxa número: 1695

Bonner és un poble abandonat en el terme municipal de Gòsol, a 1.320 m. d'altura, que actualment està en ruïnes. Situat sobre uns alts espadats entre Peguera i el Molí de Güell.

Hi destaca l'església de Santa Eulàlia de Bonner, d'una sola nau coberta amb volta de mig punt, i encapçalada per un absis semicircular, a llevant.

(...)

GÒSOL  - SantA MARIA DEL CASTELL. Veure fitxa número: 436

Fora del poble de Gósol, al turó immediat, hi ha les ruïnes de l'antiga església parroquial, que havia estat la del castell (Santa Maria del castell de Gósol).

Era de grans dimensions i tenia una sola nau, curiosament orientada al NE i la façana al SE, sense absis i coberta amb volta de mig punt, molt austera.

(...)

montclar de berguedà  - Sant quintí de montclar. Veure fitxa número: 1407

Les notícies del lloc, de Montclar (Monte Claro) es remunten a l’any 983. L’església de Santa Creu de Montclar era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç, prop Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983.

L’any 1020, en una venda feta per Guinedella d’un alou al terme del castell d’Avià, al lloc de Clarà, a un tal Ramon, per la quantitat de tres-cents sous d’or i argent i cavalls i mules; un dels límits d’aquest important alou és l’església de Sant Quintí (et de meridie ad ipsa eclessia sancti Quintini).

L’església de Sant Quintí mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII; avui resta sense culte i ja ha començat el seu procés d’enrunament.

L’edifici mig esfondrat, encara conserva els murs de tancament de la nau, l’absis semicircular i el capanar de cadireta.

montmajor  - Sant martí de les canals de catllarí. Veure fitxa número: 1860

Església romànica d'una sola nau i de reduïdes dimensions, coronada per un absis semicircular al cantó de llevant.

Les diferents parts de l'edifici semblen manifestar dues etapes constructives ben definides, una al segle XI amb la construcció de la nau, i l'altra al segle XII, amb la capçalera.

(...)

montmajor  - Sant SALVADOR DE MONTMAJOR. Veure fitxa número: 1624

D'aquest edifici solament es conserven les ruïnes. Presenta una planta única amb un absis a llevant i possiblement coberta amb volta de canó.

La porta es trobava situada a migjorn i és d'arc de mig punt amb dovelles força regulars. L'aparell de l'absis és de grans proporcions.

(...)

montmajor  - Santa maria d'aguilar del sunyer. Veure fitxa número: 1870

Correspon a la primera església del Castell d'Aguilar, avui també aterrat i difícilment identificable entre les ruïnes.

L'estructura de l'església, de nau petita, està coberta amb volta de canó i amb un absis a llevant.

L'aparell és molt desordenat, amb blocs de pedra de diferents mides.

(...)

POBLA DE LILLET, LA - Santa CECÍLIA DE RIUTORT. Veure fitxa número: 1681

Per arribar a l'església de Santa Cecília de Riutort s'ha d'agafar una curta pista des de la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, entre els Km. 67 i 68; passada l'antiga estació "Riutort-Gavarrós" del carrilet.

És un temple d'una sola nau, de reduïdes dimensions, i coberta amb volta de canó. A llevant hi ha un arc triomfal tapiat que devia donar entrada a l'absis, actualment ensorrat.

(...)

PUIG-REIG - Santa maria dE MEROLA VELLA. Veure fitxa número: 1944

Església d'una sola nau, amb coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular. L'estat ruïnós del conjunt no permet fer una bona valoració de l'estructura d'aquesta església.

(...)

SALDES - Sant SEBASTIÀ DE SULL. Veure fitxa número: 1945

L'església de St. Sebastià del Sull devia ser model per les esglésies de planta centralitzada rodona, que foren construïes durant el segle XI la llarg del Llobregat.

La planta rodona tenia 7,5 m. de diàmetre interior i un gruix de les parets d'1,4 m. Sembla que els fonaments de dita planta no foren resistents per sostenir la coberta de falsa volta, perquè aquesta s'enfonsà.

(...)