|
|
La petita capella castrense
de Montsoriu és situada dins el recinte sobirà del castell i
forma part del primitiu castell roquer aixecat cap al final
del segle x o inici del xi. El santuari és a l’extrem
sud-est del turó, a tocar de la torre de l’homenatge i arran
del pendent natural del mateix turó.
Les seves petites dimensions deuen ser motivades, en part,
per la manca d’espai físic apte per a la construcció que hi
devia haver dalt del turó en aquella època.
L’església és orientada cap a l’est, i és probable que
tingués la porta d’accés oberta al sud, ja que en aquest
sector la roca mare ha estat retallada i coincideix en el
punt en què més endavant es construirà la porta d’accés al
mateix recinte.
...
Desconeixem el tipus de coberta de la capella, però és
probable que fos en volta de mig punt, ja que la gran
amplada dels murs de l’absis i de les naus, de quasi un
metre, fa pensar que estaven concebuts per suportar el gran
pes de la volta en pedra.
La capella preromànica va ser arrasada cap al final del
segle xii, per tal de reformar i ampliar el recinte primitiu
del castell. Hem de pensar que ja en aquest moment el pati
d’armes, segon recinte emmurallat, devia estar en
funcionament i que va ser l’espai a on es va traspassar
l’edifici de culte.
Text
extret de:
Document del Museu Etnològic del
Montseny La Gabella i Centre d’Investigacions Arqueològiques
de Girona
|
