|
(...)
Es tracta d'un edifici romànic
dels segles XI i XII, de tres naus amb transsepte i una
capçalera amb cinc absis, el central més gran que la resta.
De l'església del segle XI que s'ha conservat destaquen
trossos de mur on s'obren dues portes d'arc de mig punt i
sobretot el campanar d'estil llombard, que s'alça a l'angle
sud-oest. Aquest té tres pisos, cadascun amb un fris
d'arcuacions entre lesenes cantoneres, i un primer nivell de
basament. El primer pis mostra, a cada façana, una simple
espitllera; el segon té unes finestres de doble esqueixada,
separades per un pilar de maçoneria; i el tercer presenta
unes grans arcades molt amples.
Al segle XII correspon la coberta, la volta de mig punt de
la nau central i les de quart de volta de les laterals.
També correspon a aquesta etapa la façana occidental, el
transsepte i el conjunt de la capçalera. L'absis central
s'il·lumina amb tres finestres d'arc de mig punt i doble
esqueixada. Els arcs de les finestres tenen tors esculpits
d'entrellaços o motllurats en espirals, amb quatre columnes
i capitells de marbre tant a l'exterior com a l'interior.
Una arquivolta de dents de serra ressegueix, a l'exterior,
la corba de les finestres i continua a manera de faixa al
voltant de l'absis, a la part superior del qual hi ha un
fris d'arcuacions llombardes i un fris de dents de serra.
En el seu interior es conserva un retaule de Jaume Cascalls
de l'any 1345, realitzat per encàrrec de l'abat Berenguer
d'Atzat. Es poden veure també en el seu interior tres
imatges de Mares de Déu realitzades en talla de fusta,[1]
una d'elles procedent del monestir de sant Miquel de Cuixà.
Destaca la portalada de cinc arquivoltes amb columnes i
capitells esculpits amb els temes del romànic, palmes i
lleons. Al timpà de marbre està representada la Mare de Déu
en majestat dintre d'una màndorla i flanquejada per dos
àngels amb una inscripció en versos llatins:
"Heredes
vite, Dominam laudare venite, per quam vita datur, mundus
per eam reparatur."
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Cornell%C3%A0_de_Conflent
|
