|
(...)
El santuari, centre de devoció local,
existia ja el 1258, any en què consta que hi havia una
comunitat de donats, però ja el 1320 en tenia cura un
capellà custodi, que ho era també del castell.
El 1337 Pere Galceran de Pinós en
reconstruí la casa i l’església, que fou assolada pels
terratrèmols del segle XV (consta com a arruïnat el 1499).
Fou reedificat una altra vegada i
s’anà modificant i ampliant, de manera que el 1709 constava
de nau central i dues capelles laterals.
El 1660 hi fou creada una confraria i
germandat de sacerdots. El santuari restà a cura d’uns
ermitans fins el 1959, i la imatge de la Mare de Déu fou
traslladada a Saldes.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058086.xml
|
