... ve de la pàgina 1

El 1265 esclata un conflicte entre el prior Bernat i el Comissari del domini que porta a un plet per tal de determinar l'alodialitat de les possessions del priorat.

Fins al segle XIV els agustins del priorat gaudeixen de certa prosperitat tot i que alguns canvis en el mode de vida es propiciaven i portarien a la decadència d'aquesta comunitat.

El 1592, es tanquen tots els priorats agustins de la corona espanyola tot i que Santa Maria de Serrabona s'utilitza de manera usual fins al 1593, data en la qual s'adscriu al bisbat de Solsona que s'apodera de l'indret i de les seves pertinences (tot i així el tancament no es féu de manera definitiva fins al 1612 quan va morir Jaume Serra, el darrer prior de Serrabona i alhora rector de l'església de Prada). La diòcesi de Solsona el conserva fins a les darreries del segle XIX malgrat que el gran vicari de la diòcesi de Solsona l'havia mirat de vendre el 1830.

L'edifici, deshabitat, es degrada constantment. Es diu que l'església i el claustre s'usaven sovint com a recer, i que els pastors amb els seus ramats s'hi refugiaven de tant en tant. A conseqüència d'aquest abandó el 1819 ocorre una esllavissada d'una part de la nau i el 1822 la comuna de Serrabona, despoblada, se suprimeix. Arran d'una ordenança del rei de França, el 15 de maig del mateix any, és annexada a Bula d'Amunt. Després de la descoberta de l'indret per uns arqueòlegs, la visita l'escriptor francès Prosper Mérimée el 1834 que deplora l'enrunament de l'església. A partir de 1836 es realitzen les primeres obres de consolidació gràcies al mecenatge d'Henri Jonqueres d'Oriola. El 1894 Ferdinand Trullès, un notari d'Illa de Tet, compra el priorat al Capítol de Solsona. Les campanyes de restauració s'enllesteixen al segle XX per a consolidar i salvar de manera durable l'església. Santa Maria de Serrabona pertany al departament dels Pirineus Orientals d'ençà el 1968, any que la família Jonqueres d'Oriola en féu la donació.

Descripció.

El material utilitzat per a la construcció de l'edifici és la pissarra, i per l'escultura, el marbre rosa del Conflent. Santa Maria de Serrabona és important des del punt de vista de l'art romànic pels capitells del claustre-galeria, esculpits seguint la tècnica del trepant; però sobretot per la imponent tribuna que divideix l'església en dos parts.

En la tribuna hi ha representats tota classe d'animals: lleons, àguiles, centaures, sagitaris, etc.; i altres elements amb simbolisme cristià. Foren necessaris setanta anys per a construir aquest element únic del romànic català.

Text extret de: VIQUIPÈDIA

l'Enciclopèdia lliure