La part més antiga de l'edifici és, probablement, del segle X, inicialment sota el patrocini de Sant Alexandre (Sant Ferriol des del s. XIX) i consta d'una sola nau rectangular estès cap a l'est amb un absis circular. Les parets de la nau sembla haver estat renovades durant el segle XI i per un desconegut que els historiadors situen entre el dissetè i dinovè segle, l'església es va ampliar amb una altra nau, també rectangular, però més gran.

A l'interior, l'absis té planta en forma d'arc de ferradura típic de l'arquitectura pre-romànica de tradició visigòtica habitual a la regió .