|
 |
SANT
PERE DE RODES
L'ARQUITECTURA
El
monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la
Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la
seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de
la comunitat.
El centre
del conjunt és el claustre, però en realitat a Sant Pere de
Rodes cal parlar de claustres, i no situats un al costat de
l'altre sinó superposats, disposició que afavoreix també
l'orografia. El claustre superior, del segle XII, ha
pervingut molt malmès a causa dels saquejos dels segles XIX
i XX, i del qual n'hi ha poques restes in situ. Entre els
pocs capitells que foren recol·locats en la reconstrucció
dels anys 1960-1970 destaca el que representa un grup de
monjos. Es conserven capitells d'aquest claustre en museus
de Barcelona i París i en col·leccions particulars. El
desenrunament i les restauracions recents posaren al
descobert un segon claustre, inferior i més primitiu,
constituït per grans arcades de mig punt sense decoració.
L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del
conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic
fortament influït per l'arquitectura tardoromana. Té planta
de creu llatina, amb tres absis (el central de forma
parabòlica) i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que
destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i
per la seva alçada monumental.
continua a la
pàgina 2 |
N
