La part més notable del monestir és l’església gòtica començada al principi del XIV gràcies a un llegat d’Ermengol X d’Urgell. Sembla que les obres van quedar interrompudes amb la mort del comte el 1314 i van ser represes el 1350. Amb tot, la nau no es va arribar a bastir (reconstruïda modernament) i només ens han quedat els absis. El portal exterior de l’església s’obre al braç nord del creuer; és de tipus netament gòtic.

La part més antiga del monestir de forma un senzill claustre romànic de la fi del segle XII, compost per arcuacions de punt rodó que es recolzen sobre columnes paral·leles de capitells llisos i poc treballats.