|
 Església
parroquial de Sant Jaume de La Guàrdia
L'església de la Guàrdia dels
Prats, que
roman en bona part intacta sota una "disfressa" barroca, és
un exemplar típic de l’arquitectura que es produí,
preferentment, a la Catalunya Nova i als territoris
conquerits per Jaume I, entre els segles XIII i IXV
(o més tard), la característica de la qual és la pervivència
d'elements estructurals i formals del romànic en temps
considerat ja gòtic. D'altra banda, és una arquitectura,
estretament relacionada amb els ordes bernats del Cister i
del Temple, que es prodigà arreu de la Corona d'Aragó.
A l'arquitectura religiosa de
la Conca la transició es fa palesa, sobretot, en la
tipologia de les portes, on la pervivència del romànic tant
es manifesta en exemplars senzills, d'un sol arc, com la
portalada de l'església de la Guàrdia, la de l'ermita de
Santa Anna de Montornès o la de la parroquial de Vilaverd,
i en d'altres més complexes, d'una o més arquivoltes, com
les de Sant Miquel i Santa Maria del Miracle, de Montblanc.
La tipologia d'aquestes portes
consisteix en un arc de mig punt construït amb grans
dovelles de pedra, que arrenca d'impostes motllurades. La
motllura, a partir de la imposta, pren forma de cordó o
guardapols i ressegueix l’extradós de l'arc.
També tenen unes proporcions
constants: l'altura de les impostes és igual a la llum, o
amplada, i tota la portalada por ser inscrita en una
circumferència.
Tot i que en alguns d'aquests
exemples de la Conca es posseeix documentació que concreta
el moment en què foren construïdes, en altres casos de la
mateixa contrada la datació resulta més problemàtica.
Tanmateix, la comparació amb tipologies semblants d'altres
àrees de la Corona d'Aragó.
LLEGIU
TOT EL TEXT A :
http://www.montblancentitats.cat/laguardiadelsprats/node/31
|
