(...)
Aquest edifici té tres
característiques que el fan singular. En primer lloc la seva planta,
que és de creu grega, de la qual n’hi ha pocs exemplars a Catalunya.
Originàriament hi havia tres absis, actualment només en queden dos,
l’absis central, i l’absidiola nord, la del sud va desaparèixer al
segle XVll, en què es feu una sagritia, en aquest costat.
(...)
Les naus són gairebé de la mateixa alçada, i són cobertes
amb volta de canó de mig punt, i en el lloc d’intersecció
d’aquestes s’aixeca una cúpula, coberta amb mitja esfera,
recoberta amb argamassa, però que a l’acabament resta
descobert una part de l’aparell, fet amb petits blocs de
pedra que formen una espiral. Aquesta cúpula a l’exterior és
ressaltada amb un cimbori cilíndric, aquesta és l’ altra
característica que dóna singularitat a aquesta església, ja
que no se n’ha conservat cap més en tot Catalunya.
A l’exterior ressalta la decoració llombarda, a base
d’arcuacions cegues i lessenes. Aquest fet és normal en
moltes esglésies d’aquesta època, però el cas de Sant Cugat
és especial, ja que aquesta decoració s’estén per tots els
murs, aquesta seria la tercera característica que fa
singular aquesta església. (...)
