Santa Maria de Palau conserva
una bona part de la nau romànica, però la seva capçalera fou
molt modificada al segle XVIII.
Es troba al sector situat més
al N del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el
terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter.
L'indret de Palau és
documentat des del 930, i fou cedit a Ripoll pel comte Borrell
entorn del 950, juntament amb el domini de Dous.
S'hi creà, al segle X, una
pabordia del monestir de Ripoll, la pabordia d'Osona o de Palau,
que va subsistir fins el 1835.
La capella, ampliada amb un
atri i una sagristia, conserva una imatge d'alabastre de Santa
Maria de Palau i té ara la consideració d'església parroquial.
(...)
