...
ve
de la
pàgina 1
De
les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m
d'alçada, queden pocs vestigis. La part de ponent ha estat
agençada com a casa rectoral i s'han col·locat, a més, les
pintures procedents de l'església; aquestes, datades entre
1349 i 1370, representen el Pantocràtor, Escenes de la Vida
de Crist; un home amb garrot; la Vida de Sant Agustí; un
àngel amb tres lliris; Sant Jordi i Santa Mònica. Al subsòl
rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han
aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden
datar de principis del segle X La Mare de Déu de l'altar
major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda
l'any 1936. L'any 1936 desaparegueren els retaules.
Posteriorment, la dècada dels 60, la Diputació de Barcelona
hi ha dut a terme les obres de restauració que han donat al
conjunt l'aspecte que té actualment.
Notícies
històriques
L'antiga
canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada
al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de
planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga
parròquia de Santa Maria de LLuçà (905), pels senyors del
castell,fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al
gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la
decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va
ser secularitzada com totes les canònigues regulars. Des de
mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de
Vic.
El
text ha estat extret del web
PatMapa.Gencat.cat
|