TORNAR A ROMÀNIC

Especial núm. 50

4 de setembre de 2015

PÀGINA D'INICI

del Col·lectiu 


SANTA MARIA DE LLUÇÀ  

Pàgina 1 Pàgina 2 Galeria

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL - el Lluçanès   

 

... ve de la pàgina 1

De les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m d'alçada, queden pocs vestigis. La part de ponent ha estat agençada com a casa rectoral i s'han col·locat, a més, les pintures procedents de l'església; aquestes, datades entre 1349 i 1370, representen el Pantocràtor, Escenes de la Vida de Crist; un home amb garrot; la Vida de Sant Agustí; un àngel amb tres lliris; Sant Jordi i Santa Mònica. Al subsòl rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X La Mare de Déu de l'altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l'any 1936. L'any 1936 desaparegueren els retaules. Posteriorment, la dècada dels 60, la Diputació de Barcelona hi ha dut a terme les obres de restauració que han donat al conjunt l'aspecte que té actualment.

Notícies històriques

L'antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de LLuçà (905), pels senyors del castell,fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les canònigues regulars. Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

 

El text  ha estat extret del web  PatMapa.Gencat.cat   

 

  TORNAR A ROMÀNIC

Especial núm. 50

 

© Col·lectiu Obaga 2013 -´Darrera actualització: dissabte, 05 / setembre / 2015