TORNAR A ROMÀNIC

Especial núm. 300

25 de febrer de 2017

PÀGINA D'INICI

del Col·lectiu 


SANT CLIMENT DE TAÜLL  

Pàgina 1 Pàgina 2 Galeria

VALL DE BOÍ - l'Alta Ribagorça     

 

... ve de la pàgina 1

a porta d’ingrés s’obre al mur oest. És d’arc de mig punt i devia quedar protegida per un porxo. Sobre la porta hi ha una finestra, d’esqueixada recta. A la façana sud es conserva un mur aprofitat d’una construcció anterior, probablement del s. XI, on s’obrien dues portes d’arc de mig punt, avui paredades. A l’angle sud-est se situa la torre campanar, de forma prismàtica i estructurada en un sòcol i sis pisos amb finestrals. El primer pis té finestres d’esqueixada recta; el segon, el quart, el cinquè i el sisè les tenen biforades, i el tercer, triforades.

Tots els costats de la torre s’han ornamentat amb frisos de cinc arcuacions entre lesenes angulars. Igual com passa al campanar de l’església de Santa Maria de Taüll, encara conserva restes de l’arrebossat policrom que decorava la torre. L’estructura interior de la torre campanar es resol amb un embigat de fusta. El conjunt de l’església podria cor­respondre a l’edifici consagrat el 1123, construït en substitució d’un d’anterior, determinades parts del qual, com ara el mur sud, van ser reaprofitades. El primer edifici l’hauríem de situar a la segona meitat del s. XI.

Procedent de l’església, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya un frontal de fusta estucat i pintat dedicat a sant Climent, un banc de fusta i una lipsanoteca. També guarda gairebé tota la decoració pictòrica, amb un magnífic pantocràtor, que cobria l’església.

El procés de restauració del 2013 va deixar al descobert restes de les pintures originals, entre les quals hi ha l’escena del Fratricidi, restes de pigments del Crist en majestat o una part del col·legi apostòlic de l’hemicicle de l’absis, que avui es poden veure in situ.

També hi ha restes de decoració original als pilars intermedis que separen l’absis central dels absis nord i sud, respectivament. Es conserva, així mateix, un crismó esculpit. Al Museu Episcopal de Vic s’exposa un frontal d’altar que, segons consta, procedeix de l’església.

 

 

 

Història

L’església s’esmenta per primera vegada el 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda la va consagrar, tal com apareix escrit en una columna de l’interior del temple. Sembla que aquesta data pot correspondre a una segona fase de construcció de l’edifici i a la decoració de l’interior amb un conjunt de pintures murals força important.

L’església de Sant Climent, com la de Santa Maria, va exercir funcions de parròquia segons es recull a la visita pastoral del 1373, categoria que va mantenir fins al s. XVIII.

Declarada monument historicoartístic el 1931, fou restaurada el 1922 i també cap al 1970. En aquest darrer any es van descobrir uns fragments de pintura romànica que es conserven in situ.

 

Text extret de:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059614.xml

 

  TORNAR A ROMÀNIC

Especial núm. 300

 

© Col·lectiu Obaga 2016 -´Darrera actualització: dimarts, 21 / de febrer / 2017