...
L’edifici és de transició del
romànic al gòtic, amb elements ben característics d’aquests dos
estils. Primitivament era una ermita d’una sola nau, d’estil
romànic tardà, probablement de mitjan segle XIII. Més tard es
cobrí la volta amb arcs de creueria i durant el segle XIV s’hi
afegí el creuer i la capella de Sant Pere, a la dreta de
l’entrada.
A l’exterior la portalada és l’exponent més important del
romànic de les nostres contrades, feta de pedra sorrenca que
dificulta molt la seva conservació. És oberta vers l’exterior
amb columnes i arquivoltes de mig punt, decorades amb motius de
corda, cistelleria, escuts i altres. Aquesta decoració és
emmarcada per una rosca que representa un element vegetal que
s’obre en espais circulars on hi ha motius decoratius molt
variats. Els capitells ens mostren formes vegetals, escenes
al·legòriques i de la vida monàstica i l’única representació
existent de la llegenda de Pere II de Queralt (“Cor de Roure”),
alliberat pels àrabs després de lluitar amb un lleó i que alguns
consideren l’origen del lleó rampant de l’escut dels Queralt. En
el timpà hi ha tres escenes: al centre, la Verge coronada amb
l’lnfant Jesús, a l’esquerra l’Adoració dels Mags i a la dreta
l’Anunciació.
...
