|
(...)
Sant Esteve d'Abella de la
Conca es troba situada a la part més alta i visible de la
població. És una construcció de planta basilical de tres
naus capçades per tres absis semicirculars, el central més
ample, desviat de l'eix de la nau i amb un doble arc
presbiteral. Les naus són cobertes amb volta de canó
reforçades per arcs torals que descansen sobre pilars
semicirculars adossats als pilars quadrangulars que suporten
els arcs formers de mig punt. En la darrera restauració de
l'any 2008 es va recuperar la nau lateral nord, que es
trobava paredada i transformada en capelles poc profundes i
l'absidiola en sagristia. Exteriorment, el mur dels absis
està decorat amb un fris d'arquets cecs i presenten una
finestra central de doble esqueixada. Al mur de migdia
s'obre la porta original de dimensions reduïdes i d'arc de
mig punt. La porta principal actual, també romànica, però
una mica posterior (segle XII), s'obre al mur de ponent i és
d'arc de mig punt amb una arquivolta en degradació.
D'aquesta mateixa època és el
campanar adossat am mur de migdia de planta rectangular amb
dos pisos de finestres geminades a les cares est i oest i
finestres de tres arcs a la cara nord del primer pis i sud
del segon. Tipoloògicament són d'arcs de mig punt separats
per columnes cilíndriques amb capitells mensuliformes. Té un
curiós fris decoratiu de separació entre els pisos, format
per peces disposades fent triangles, de tradició llombarda,
però poc utilitzat en el romànic català. També mostra la
tradicional decoració d'arcuacions llombardes a la part
superior, sota el ràfec de la coberta a quatre vessants.
(...)
Conserva l'altar del Roser del segle XV, dos
retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375. El juny
de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de
déu", avui recuperat; aquest és de finals del segle XV
de l'escola de Pere García de Benavarri.
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral...... |
