L'església és de tipus paleocristià construïda en època
visigòtica només es conserva en planta.
És situada sota de l'església, que fou parròquia del priorat de
Rocafort, de Santa Margarida (romànica).
L'església paleocristiana és de nau única, amb capçalera
tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a
un mur de fons recta.
L'abisis és de secció semi circular (dibuixa un arc de
ferradura) i conté basament d'obra de l'altar.
Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta
rectangular. Dins de l'absis hi ha tres nivells de paviment,
l'inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i
les altres dos són d' opus signinum.
L'aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb
carreus bastant gran.
