|
|
A cavall del mateix llom on
s'assenta el petit llogaret d'Alendo, però separada d'aquest
per un escaló rocós, es troba l'església dedicada a Santa
Eulàlia, d'una sola nau, amb accés a l'interior per una
senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de
migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en
la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular,
totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble
esqueixada al centre i una altre a migdia més ben
treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix
l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada.
Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que
s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta
última és coberta per una encavallada de fusta que suporta
un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre
el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit
campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de
pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat.
A la façana sud, en l'àmbit
de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb
tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta,
l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament,
arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal.
L'aparell és de petit carreu
de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars,
amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la
porta i les finestres.
L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit
campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc
presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra
eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el
segle xii, en la qual cal destacar l'element, força estrany,
dels contraforts laterals de l'arc presbiteral a l'exterior.
Llegir més a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_d%27Alendo
|
