|
L'església de Santa Maria de Vilamacolum es
troba situada als afores del nucli, a la carretera de Sant
Pere Pescador a Vilamacolum. És un temple d'una sola nau amb
absis semicircular, bastit en dues etapes ben difernciades.
La capçalera semicircular i un tram de la nau que s'hi
afegeix, pel tipus d'aparell, per la disposició i la talla
dels carreus i per les altres estructures conservades han
d'ésser considerats com una part de la construcció que es
degué alçar al segle XI. D'altra banda, el sector de
l'edifici amb aparell de carreuada correspon a la
reconstrucció obrada en època romànica avançada, que no es
conclogué i que hom pot considerar bastida als segles XII i
XIII.
Al frontis o la façana de ponent hi ha la
portalada, la forma rectangular de la qual és producte d'una
reforma dels segles XVII i XVIII; sobre la llinda és encara
visible un arc de mig punt romànic, de dovelles ben
tallades, qe pertany a la porta anterior. Al centre del mur
hi ha una finestra de doble esqueixadai arcs de mig punt,
que havia estat substituïda per una petita rosassa i que les
obres de restauració retornaren al seu aspecte inicial.
Sobre la façana es dreça un campanar
d'espadanya, format per tres pilastres quadrangulars de
carreuada, que posteriorment havien estat unides mitjançant
dos arcs fets amb rajols. Aquest campanar ara és coronat per
una teulada de doble vessant, amb l'eox transversaql,
sostinguda per tres bigues que travessen les pilastres.
A la part alta de la façana, sota el campanar
i vers el costat meridional, hi ha dues carteles grosses que
devien sostenir un matacà. El mur frontal és fet de carreus
grossos ben escairats i té un sòcol o basament poc destacat
amb el mateix tipus de material. Als murs de les capelles hi
ha reutilitzats els carreus procedents dels espais de
llenços romànics que s'esbotzaren en construir-les. La part
de l'església descrita fins ara havia estat fortificada amb
murs que doblaven l'alçada dels murs romànics. Aquesta obra
defensiva es convertí més tard en un simple terrabastall,
coberta amb teulada de doble vessant. Aquesta obra ha estat
restaurada en les darreres obres de restauració, i només
s'ha conservat un fragment de poca alçada, fins a l'alçada
de la volta que cobreix la nau.
L'extrem oriental de la nau, i l'absis
semicircular, són les restes més antigues del monument.
Aquest fragment primitiu de la nau té menys amplada que la
part ja descrita. El parament de l'absis i de l'extrem
oriental de la nau, que són més antigues de l'edifici,
contrasta amb la construcció de carreuada dels altres murs
de l'església. Al centre de l'absis hi ha una finestra d'un
sol vessant i arcs de mig punt, l'exterior monolític; una
obertura idènti ca que es troba al mur meridional de la nau.
L'absis té una volta de quart d'esfera i s'obre per mitjà
d'un plec de mig punt. Aquest arc i la coberta de canó del
tram antic de la nau han hagut de ser reconstruïts durant
els recents treballs de restauració.
A l'interior és ben pales la diferència entre
els aparells de l'extrem oriental del temple, més primitiu i
la resta de la nau, construïda amb carreus. Aquesta part té
una coberta de creueria tardogòtica dividida en tres
crugies. Les claus de la volta són senzilles i les impostes
dels arcs torals, igial que els nervadures, presenten una
decoració esculpidfad de caire molt popular. El tema més
repetit són les testes humanes.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/......
|
