PÀGINA D'INICI     [NARCISA FREIXAS  [Goigs]    [Pere SALa]    [J.B. ESPADALER]    (CANÇONER DEL RIPOLLÈS)

Les cançons d'Apel·les Mestres

"Moltes, moltes vegadas m'havies dit: «¡Per què no dónes a conèixer les teves cansons? Tingues per cert  que si les publicaves agradarien y's cantaríen. Quedaràn els teus dibuixos, quedaràn els teus versos... ¿y no és trist que de la teva música no'n quedi res? Fesne imprimir algunes, les millors, encara que sia a pochs exemplars, per regalar als amichs, pel meu gust...»"

Text extret de "A LAURA"

de la introducció del quadern primer de "Cansóns",

escrit pel mateix Apel·les Mestres.

 

   

 

Apel·les Mestres i Oñós

Dibuixant, músic i escriptor.

Barcelona, 29 d'octubre de 1854

Barcelona, 19 de juliol de 1936

  

  

Fill de Josep Oriol Mestres i Esplugas.

Cursà estudis a Llotja i es dedicà, professionalment, al dibuix, que hagué d’abandonar, el 1914, a causa d’una afecció a la vista. Il·lustrà gran quantitat de llibres i col·laborà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa —on substituí Tomàs Padró—, El Liberal, La Publicitat, etc. Coneixedor dels prerafaelites anglesos, cal considerar-lo un precursor dels modernistes, sobre els quals exercí un cert mestratge. El seu concepte de l’obra d’art com a manifestació total el dugué a negar la independència dels gèneres; així, el 1875 publicà el primer llibre de poemes, Avant!, el qual seguiren molts d’altres.

Paral·lelament, publicà poemes narratius, d’intenció èpica, que més endavant havien de fornir-li la trama d’algunes obres dramàtiques.

Com a prosista conreà la biografia, Clavé (1876), els quadres de costums, els contes i les llegendes populars, i els records.

El 1901 inicià una activa carrera d’autor dramàtic amb l’estrena de La Rosons, musicada per Enric Morera. El seu teatre, de filiació modernista, alterna elements simbolistes i positivistes, i, en part, fou produït més enllà dels límits cronològics del moviment, per la qual cosa constitueix un fet aïllat.

Mestres conreà també la composició musical; és autor d’obres vocals, de Ballades per a cant i piano, i de Dotze madrigals (1926). Dictava les melodies, sovint de caire tradicional, a músics professionals, que escrivien els acompanyaments per a piano. Moltes de les seves obres líriques i dramàtiques foren musicades per Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera, Josep Rodoreda, Joan Borràs de Palau i Cassià Casademont.

Conreà també la crítica i la jardineria, a la qual atorgà categoria artística. Amb els anys esdevingué una figura retreta i es negà a acceptar l’evolució estètica dels temps, que sens dubte havia perjudicat la seva obra. Fou mestre en gai saber el 1908, i el 1915 aconseguí una nova englantina amb Flors de sang, recull que conté poemes aliadòfils.

Apel·les Mestres amb Conxita Badia

 

OBSERVACIONS

Âudio en format MIDI
Âudio en format MP3
Partitura en format PDF
Referència, enllaç al Viquipèdia.
Enllaç internet/web
La canço a YouTube
 

Núm./Títol /(pàg.)

  MP3

 CANÇONS. Quaderm primer

1. Felicitat (1892)    
2. Cansó de taberna (1918)    
3. Les gotes d'aigua (1885)    
4. La non-non de la morta (1921)    
5. La bosqueta (1921)  
6. Minuet (1921)    

 CANÇONS. Quaderm segon

1. El rossinyol    
2. Madrigal    
3. El poll y la pussa    
4. Camí de la font
5. Endressa    
6. La non-non dels blats    

 CANÇONS. Quaderm tercer

1. La Dona d'aigua    
2. El molí    
3. La vella    
4. Birondon
5. Cansó d'Abril    
6. Els frares encantats    

 CANÇONS. Segona sèrie. Primer quadern

1. La Cançó    
2. Pastoral de vano    
3. El potentat    
4. La Son soneta
5. Bosc endins    
6. Ingenuïtat    

 CANÇONS. Segona sèrie. Segon quadern

1. Toch d'oració  
2. La doncella malalta    
3. El gra de rahim    
4. Misteri    
5. El vianant    
6. L'espiga i la rosella    

 CANÇONS. Segona sèrie. Terer quadern

1. Confidència    
2. Cansó llunyana  
3. Cant de joventut    
4. Roses de maig    
5. Els tres enamorats    
6. La cançò del mar    

DIBUIXOS