|
(...)
Centra la població l'església
parroquial (dedicada a sant Pere, sant Joan i sant Tomàs),
que, documentada des del 917, fou reedificada i consagrada
el 1125.
Els terratrèmols iniciats el
1425 afectaren greument la vila, situada prop de
l'epicentre: el 10 d'abril de 1427 els jurats de Girona
escrivien al rei que “totes les cases de la vall e lloc
d'Osor se són enderrocades”, i el 2 d'agost als jurats de
Perpinyà que a Sant Pere d'Osor “eren trencats los ponts e
enderrocada la isglésia”, la qual hagué de ser reconstruïda
precipitadament, i a la fi del segle XVIII fou totalment
transformada en un edifici barroc amb elements neoclàssics.
El 1977, amb motiu de
l'enderrocament d'una part del convent de monges adossat,
aparegué l'extrem del creuer de l'església romànica, amb un
bonic parament amb les clàssiques arcuacions llombardes
marcant el doble vessant de la teulada.
Aquest fragment de la banda
de migdia, correlacionat amb la part visible a la banda
nord, prop del campanar, permet de fixar la disposició del
primitiu edifici amb un ample creuer i tres absis a la banda
de llevant.
(...)
LLEGIU TOT EL TEXT A:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047891
|
