|
(...)
El nom antic d'aquesta
església és Sant Miquel d'Avellanacorba, que s'ha
mantingut fins ben entrat el segle XX.
Surt esmentada en un
document de l'any 998, on es parla de la donació de les
dècimes de la parròquia a l'abat del monestir de Besalú.
En el segle XVII era ja
sufragània de la parròquia de la Vall del Bac. A hores d'ara
és el temple més ben conservat de la zona i el que
s'utilitza per a les reduïdes funcions de culte.
És un edifici de planta
rectangular, sense diferenciació pel que fa a l'absis o
capçalera. En aquesta part s'afegí la sagristia, de la qual
es va prescindir el 1989.
La porta d'entrada, amb un
arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues
finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada.
El mur de ponent, que té una
finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una
espadanya de dos ulls.
Aquesta església és del final
del segle XII o de la primeria del XIII.
(...)
Llegiu tot el text
a:
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/esglesies |
